dimecres, 3 de desembre de 2014

MÉS ENLLÀ DE MAS I JUNQUERAS

AGNÈS ARMENGOL I ALTAYÓHem d'anar més lluny que el "simple o complicat" acord entre Mas i Junqueras... Perquè llavors... On seria la transversalitat? O és que la independència és cosa de dos. No, no hem arribat fins aquí per a empobrir altra vegada l'anhel de ser lliures. 

Ets molt radical, Agnès. Que voleu que us digui... I els altres partits proconsulta? I la societat civil? On queda tot plegat? Hem de lluitar per la transversalitat inclusiva, compromesa i comprometedora. No podem tirar la tovallola, ara. Assemblea i Òmnium a seguir fent de curcors. Sense por. Confiem en vosaltres, potser més que en els partits.

I és que la transversalitat a la catalana tan propugnada té molt a veure amb la confiança. I, almenys, segons el resultat del procés consultiu del 9 de novembre, dos milions de catalans estem delerosos per a saber de quina manera s'avança en la confecció d'aquesta llista unitària que impliqui tots els sectors de la societat. Si som capaços de posar-nos d'acord amb això, podrem arribar més lluny.
Una puerta abierta - Aída Edith Steirn

I anar més enllà vol dir sortir de nosaltres mateixos i dels nostres interessos partidistes... Em faig pesada? Penseu el que vulgueu. per a fer país, un país nou, el país de tots, el país del poble alegre i combatiu que espera poder somriure de bat a bat, sense pors ni complexos. Ja no.

Hi ha una expressió italiana, m'enamora aquesta llengua, que recull aquesta idea d'obrir les portes de bat a bat, però que és força més expressiva: non abbiate paura, spalancate le porte -no tingueu por. Té un dinamisme i com un trencament d'estructures total. A mi m'ho suggereix. Ah, em deixo anar... Em desmeleno... 

I és que quan la penso per dins sempre m'imagino unes mans que sostenen una clau anglesa enorme per a fer de palanca entre les dues parts de la porta a l'alçada del pany, per a fer-lo saltar en mil trossos. I ara sí, la porta queda oberta de bat a bat i ja no es pot tancar.

Doncs això és el que els demano, senyors Junqueras i Mas... que espalanquin la part dreta i la part esquerra de la porta de la casa gran del sobiranisme per a anar més enllà dels seus móns reduïts i obrir-se a la novetat d'altres maneres de sumar-se al projecte comú de construir la Catalunya lliure i sobirana que no tenen marca CiU o ERC, sinó... marca blanca... de la casa... però bona... exquisida... 

Viurem lliures o morirem! Spalancate le porte i la llibertat es vessarà com un riu que corre i fa germinar tot el que troba al seu pas. Perquè la Catalunya que esperem, que somniem, que volem pot donar molts i bons fruits si som capaços d'empeltar-nos més enllà de les espècies conegudes. No tinguem por que ningú ens farà pagar la porta nova, si esbotzem el pany.