dijous, 11 de desembre de 2014

ÉS L'HORA DELS ADÉUS

AGNÈS ARMENGOL I ALTAYÓDesprés d'uns quants dies de desconnexió provisional, arriba, ara sí, la meva desconnexió definitiva. Han estat 305 dies de posts referits a la celebració de la consulta, primer; i després a la "bonesa" de la independència.


Us demano disculpes si en algun moment m'he desviat de la temàtica o he tractat frívolament algun dels assumptes o us he pogut ofendre amb alguna de les expressions emprades. Sempre pot ser que passi. Som humans, d'altra banda.

Vull donar les gràcies, de manera especial, al David Morgades per a donar-me l'oportunitat de publicar al Diari Gran del Sobiranisme. Ha estat un plaer, David. I perdona les meves sortides de to en alguna ocasió. Sóc dona, molt humana i... en una edat complicada, prop dels 50.

També vull donar les gràcies al Quico Romeu que durant uns mesos es va encarregar de compartir i distribuir els posts en alguns grups. Ja sabeu que facebook em va bloquejar en diverses ocasions. Gràcies, Quico, per la teva mà estesa. Perdona, igualment, les enrabiades i... altres "confessions" inspirades en la teva companyia. Gràcies, sol de tardor, per les complicitats "angèliques". Lo dicho, sóc dona, en època del segon viatge...

I encara que no sigui en l'òrbita independentista, també vull donar les gràcies a l'Eduard Company per la seva fenomenologia femenina que m'ha fet obrir els ulls sobre com ens veuen i ens perceben els homes i també... què senten ells. Que no és tan fàcil saber-ho. En aquest sentit, no us perdeu els seus Tastets emocionals. Els gaudireu en molts sentits. Literàriament... són una delícia. Gràcies, Eduard, per la teva tendresa i el tracte de tu a tu. 

I no podria deixar d'esmentar la dona que m'ha donat nom: l'Agnès Armengol Altayó. M'he fet molt amiga d'ella. Us he explicat molts cops coses d'ella i teniu la biografia al bloc. Potser, però, el que voldríeu és saber qui hi ha al darrera. Alguns ja ho sabeu perquè al compartir "se ve y se lee". Sóc la M. Pilar Adín. Fins aquí. Qui vulgui saber-ne més... què busqui per la xarxa. M'hi trobareu.


I pel que fa al camí cap a la independència del nostre país... Només demano que els nostres polítics no siguin pedres d'ensopec. Ho he dit ja moltes vegades: si no hi ha renúncies, o petites morts... no hi ha vida nova, estat nou. Fins que no se n'adonin plenament d'això...

Porta tancada - Dolores Mayorga

Viurem lliures o morirem! N'estic completament convençuda. I la llibertat també comporta anar morint i sacrifici i renúncia... per un bé major. Tu i jo som el nosaltres del poble que persisteix. Gràcies a tots i que un dia ens retrobem en la Catalunya lliure i sobirana que desitgem. 

Un adéu és un fins després 
que dura una mica més.