dimarts, 18 de novembre del 2014

I JO TAMBÉ, MARIA: COMPRENSIÓ I RESPECTE

AGNÈS ARMENGOL I ALTAYÓM'identifico plenament amb la Maria Parellada, la dona de 96 anys que avui s'ha fet famosa arran de la carta enviada al fiscal general de l'estat. En l'escrit s'autoinculpa per haver votat sí+sí en el procés participatiu del 9 de novembre.

Doncs jo també, Maria, com tu vaig votar sí+sí i també m'autoinculpo. I mira que això d'assumir culpes va molt car en aquests temps que corren. Caríssim, m'atreviria a dir...

I si per postres demanes la comprensió i el respecte que durant 300 anys han estat esperant els qui ens han precedit... Vaja, ni la Penèlope, no? Em sembla delicious aquest petit testimoni de senzillesa, educació i... de la comprensió i el respecte que tant enyores. 

No sé, Maria, si tu ets creient, jo sí. Els meus lectors ho saben i mai ningú no m'ho ha retret, la qual cosa agraeixo. Si per mi fos, et declararia ja en vida patrona de la comprensió i del respecte envers els veïns, més exactament... envers els estats veïns... No sé què en diries... 
IdentitART - Paula Bonet

Com que hem de construir el país nou, la Catalunya lliure i sobirana podria tenir ja els seus patrons nous, ep, sense oblidar els nostres sants catalans tant estimats. Ja sé que... tot plegat és una gosadia... Irreverent? Pels meus detractors il.lustres i tiquis miquis, potser sí. Per a mi, de cap de les maneres.

No crec que aquest senyor fiscal que demà diu que es reunirà amb els d'aquí et contesti la carta. Prou feina deu tenir a pensar com convèncer als seus col.legues que presentin la querella i com treure's de sobre la pressió del Rajoy i "sus muchachos". No et pensis, no m'agradaria estar a la seva pell.

Ara és l'hora de demanar comprensió i respecte als estats veïns des de la comprensió i el respecte que tant apresos tenim els catalans. I és l'hora d'encomanar-nos a una santa en vida, la Maria Parellada, que ens ha donat exemple de serenitat i fermesa. Altra vegada ho he de dir: m'encanta formar part d'aquest nou país. Ah, i tot des de la unitat, la dolçor i la valentia. 

Viurem lliures o morirem -feia molts dies que no ho escrivia-. Per a mi, ara i aquí, té una connotació molt especial. Lliures per estimar també als nostres veïns, encara que alguns d'ells no ens ho demostrin. But no podem deixar que la seva manera de fer dictatorial i superba condicioni la nostra. 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada