EFERVESCÈNCIA, SÍ. FRUSTRACIÓ, NO

AGNÈS ARMENGOL I ALTAYÓ. Ara que hi ha qui diu que la frustració independentista pot degenerar en violència, no sé pas en què pot degenerar la frustració unionista. Perquè, és clar, això de les frustracions no és cosa d'uns, només, sinó que és comú al gènere humà. L'important, diria una psicologia saludable, és reconduir-les i integrar-les en la nostra vida. I costa, ho sabem per pròpia experiència.

Però anem, estimats, tal com us vaig dir, a les raons en positiu del que ja podem anar anomenant, i així ens hi anem acostumant, procés constitutiu de la república catalana. I a l'hora de trobar un mot que defineixi, no sé si dir l'estat d'ànim o simplement aquests dies dopo la consulta, l'expressió d'una amiga em serveix moltíssim. 

Ens trobem en un estat d'efervescència. I això m'ho deia mentre a l'A-2 retornaven els tancs que dos dies abans havíem vist anar en direcció Barcelona. O sigui, estem en un moment de gas que no perd el vigor, de bombolles que es retroalimenten per contacte, d'una il.lusió i d'una joia dolça... que xispejen contingudes. 

Explosión de amor- Héctor Berceruelo

I la contenció després de l'explosió... és tan pròpia de la nostra manera de ser catalana... I a mi m'encanta l'aigua amb gas, amb molt de gas, fins al punt que quan me l'empasso em faci mal la gola 

Per això és tan necessari que mantinguem viu l'esperit del 9 de novembre. Com quan els enamorats malden per fer surar en tots i cadascun dels racons del dia l'amor que senten l'un per l'altre. Ai, Agnès, l'amor... Quan és cosa només d'una... no va, per més que t'hi escarrassis. Non è vero?

Ara és l'hora d'agitar les aigües en positiu perquè l'efervescència de l'avui que ens toca viure, en l'espera d'un demà lliure i sobirà, ens escalfi el cor. Ep... I ens produeixi també unes pessigolles contingudes, això sí, perquè la revolució dels somriures no decaigui de cap de les maneres. Som-hi, doncs!