#POBLE CATALÀ: TRENDING TOPIC

AGNÈS ARMENGOL I ALTAYÓ. Entre acord i acord, i corruptela d'uns i corruptela dels altres (deu anar la cosa empatada a hores d'ara), he llegit una frase lapidària que em porta de cap: El poble català no existeix. L'ha pronunciada una senyora que pertany a Societat civil, que, d'altra banda, deu ser catalana. Bé, ella diria espanyola, suposo...

E allora... a l'astènia tardoral, que m'afecta més del que em pensava, potser per contagi d'algú que m'estimo molt, s'hi afegeix un principi de crisi d'identitat que espero que no vagi més enllà del que duri aquest post. Matisem, Agnès, més que crisi és qüestionament.

Precisament ahir reflexionava, en una altre registre, sobre la fidelitat. I afirmava el següent: Ser fidels al que pensem, sense por, per coherència, per convicció, encara que no estigui de moda, perquè la maduresa és dels qui es plantegen els grans interrogants de l'existència humana: qui sóc, d'on vinc, on vaig... I crec sincerament que també podem aplicar aquestes paraules a col.lectius i a pobles: qui som, d'on venim, on anem...

I jo miro de ser fidel a mi mateixa i per més voltes que li dono... Quan contesto al qui sóc sempre acabo afegint al gènere, a la professió, a l'estat civil... catalana, catalana, catalana. I si m'hi considero és que m'hi sento, i si m'hi sento és que existeixo, i si existeixo és que penso, i si m'hi considero, m'hi sento, existeixo i penso és que sóc. 

Seny i destí - Marcus

I sóc catalana. I és clar, quan això es converteix en un trending topic no només del moment, sinó de fa 300 anys compartit amb moltes altres persones... la cosa sembla que té una raó de ser profunda i arrelada, no? Tant que no vull de cap de les maneres que una senyora que es creu no sé qui em digui que no existeixo. 

El poble català existeix en cadascú de nosaltres. Encara que fóssim dos catalans i tres catalanes... el poble seguiria subsistint en aquests cinc. Com canta Guimerà a La Santa Espina:

Som i serem gent catalana

tant si es vol com si no es vol, 
que no hi ha terra més ufana 
sota la capa del sol.

Ara és l'hora de refermar la nostra convicció de ser poble català, alegre i combatiu. És l'hora de ser intel.ligentment revolucionaris i astutament somrients per a no deixar-nos ensarronar ni manipular. L'hora de multiplicar tendències que siguin trends imparables capaços de generar una onada groga que es desborda de participació democràtica. 

Viurem lliures o morirem! Lliures per a reivindicar-nos en cada granet de sorra i en cada gota d'aigua de la nostra Catalunya. Perquè som poble català que sent, estima, pensa i existeix. I això res ni ningú no ens ho pot prendre: que no hi ha terra més ufana sota la capa del sol.