AGNÈS ARMENGOL I ALTAYÓ. Després d'un parell de dies de desconnexió directament "catalana", m'acabo de posar una mica a la page i... Entre corrupció i "mordidas"... Invencions i mentides... Impugnacions i entredits... Em trobo amb una fantàstica iniciativa, Diguem prou, posem-nos drets, presentada aquesta setmana, si bé des del mes de juliol ja s'havia posat en marxa.
Em refereixo a l'Associació Llibertat, Justícia i Democràcia que aplega un grup de persones del món del dret "per a engegar actuacions legals en defensa de la llibertat, la justícia i la dignitat". I posar-se "a disposició de tots aquells que decideixin denunciar aquests atacs utilitzant les eines jurídiques de l’estat de dret".
Em refereixo a l'Associació Llibertat, Justícia i Democràcia que aplega un grup de persones del món del dret "per a engegar actuacions legals en defensa de la llibertat, la justícia i la dignitat". I posar-se "a disposició de tots aquells que decideixin denunciar aquests atacs utilitzant les eines jurídiques de l’estat de dret".
Podeu llegir tots els detalls d'aquest projecte al bloc del Quico Romeu, sempre tan atent i immediat en la recollida d'informacions referides a la causa de Catalunya i dels Països catalans en el seu conjunt. Bloc en qual, a més, podeu aprendre molt sobre un concepte que jo, fa mesos, ni sabia que existia, la catalanofòbia, o sigui, l'aversió a Catalunya, als catalans o a tot allò que és català.
Doncs ja n'hi ha prou que ens diguin el nom del porc. Des del convenciment que ningú mereix que el maltractin de cap manera, tampoc verbalment, pel fet de ser un català o una catalana amb pensament propi. Ningú s'ho mereix, ningú. I aquesta afirmació, encara que em surti una mica del tema, em porta a recordar la contraportada del diari La Razón del dimarts 21 d'octubre, el donaven a Madrid abans de pujar a l'ave, i que em va escandalitzar i horroritzar d'allò més.
Qui ens creiem que som? Quina autoritat creiem que tenim per a desqualificar les persones, en públic, en una mitjà de comunicació... que després se les donarà de conservador de no sé quines "quintas esencias". Tanta o més por em fa aquest Ussía, com el Josu Ternera. I... Com podem arribar a la reconciliació amb aquestes persones tan poc persones, tan autoritàries i despietades?
Ara és l'hora de trencar esquemes venjatius i d'una violència gratuïta que mata i destrueix. És l'hora de defensar la llibertat, la justícia i la dignitat dels pobles des de l'estat de dret. L'hora de dir prou a la catalanofòbia i a totes aquelles agressions que fins ara s'han quedat sense ser denunciades.
Perquè viurem lliures o morirem. I la llibertat està renyida amb els insults, les amenaces i les instigacions a l'odi entre els pobles des dels mitjans de comunicació i de les xarxes socials. I sense voler arribar a la setena morada de santa Teresa, d'estimar l'enemic amb un amor "tierno" -el summum de l'amor-, potser sí que ens convindria fer l'exercici de posar-nos en la pell de l'altre. "Otro gallo cantaría".
Perquè viurem lliures o morirem. I la llibertat està renyida amb els insults, les amenaces i les instigacions a l'odi entre els pobles des dels mitjans de comunicació i de les xarxes socials. I sense voler arribar a la setena morada de santa Teresa, d'estimar l'enemic amb un amor "tierno" -el summum de l'amor-, potser sí que ens convindria fer l'exercici de posar-nos en la pell de l'altre. "Otro gallo cantaría".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada