AGNÈS ARMENGOL I ALTAYÓ. Prenc el títol d'avui del Quim Arrufat i que consti que, en principi, no sóc de la CUP. Però no puc menys que donar-li la raó. Sí, senyores i senyors, la té i molt. Prou d'estires i arronses entre partidismes particulars, ja ho sé que és una redundància. I expressament l'escric. A veure si cauen del burro. O s'adonen, com diu la Pilar Rahola, que fan el ridícul.
Quina raó tenien els nostres avantpassats, en qüestions de reivindicacions d'independència, quan deien que Catalunya només ens té a nosaltres. Més clar... l'aigua, no? I nosaltres, cada vegada n'estic més convençuda, no som els partits, nosaltres som el poble alegre i combatiu, el poble que s'apunta a la revolució democràtica del somriure. La revolució groga de la participació madura i responsable.
Ara és l'hora dels municipis, em va dir un amic que només escriu quan creu que allò que transmetrà ningú més ho dirà. Així que l'expressió com a tal és seva. I des d'ahir que li dono voltes. Com serà això? És el que no acabem de saber... I el desconegut ens fa por, per més que diguem que no. Hi ha tantes coses que han de canviar, que ja no ve d'una... També és del meu amic.
De moment vivim el moment present i posem-nos mans a l'obra. La propera fita, i a dia d'avui ningú no ha dit el contrari, és el procés participatiu al qual estem cridats el 9 de novembre. Sort, perquè si no ja em veig tancant la barraqueta abans d'hora.
Doncs som-hi! Exposem les raons a favor del sí+sí i deixem-nos estar de distraccions partidistes (versus personalistes) que ens desvien de la meta i del camí. I estem atents al president, molt atents, però a ell, no als qui interpreten i ens renyen dient que només ell té la potestat per a convocar eleccions. Ja ho sabem, Sr. Homs, però només faltaria que no poguéssim dir la nostra. Perquè hem desbordar i desbordar-nos de democràcia. Prou d'abaixar el cap, prou del síndrome del gos apallissat, expressió del monjo de Montserrat, Hilari Raguer.
Ara és l'hora de desbordar de democràcia de carrer per tot arreu. És l'hora de desbordar-nos de llibertat que s'expressa, des del respecte i el bon fer, però sense censures de fora i de dins. L'hora de desbordar-nos d'un amor a la pàtria que es fa vocació de servei al país sempre i en tot.
Viurem lliures o morirem! És el nostre eslògan. Apa, doncs, vessem el got de la participació democràtica i vessem-nos de llibertat des de la revolució groga del somriure. Catalunya només ens té a tu i a mi. I cadascun de nosaltres podem ser gotes que es multipliquen i desborden tots els recipients que ens vulguin encotillar. Come on!
Quina raó tenien els nostres avantpassats, en qüestions de reivindicacions d'independència, quan deien que Catalunya només ens té a nosaltres. Més clar... l'aigua, no? I nosaltres, cada vegada n'estic més convençuda, no som els partits, nosaltres som el poble alegre i combatiu, el poble que s'apunta a la revolució democràtica del somriure. La revolució groga de la participació madura i responsable.
Ara és l'hora dels municipis, em va dir un amic que només escriu quan creu que allò que transmetrà ningú més ho dirà. Així que l'expressió com a tal és seva. I des d'ahir que li dono voltes. Com serà això? És el que no acabem de saber... I el desconegut ens fa por, per més que diguem que no. Hi ha tantes coses que han de canviar, que ja no ve d'una... També és del meu amic.
De moment vivim el moment present i posem-nos mans a l'obra. La propera fita, i a dia d'avui ningú no ha dit el contrari, és el procés participatiu al qual estem cridats el 9 de novembre. Sort, perquè si no ja em veig tancant la barraqueta abans d'hora.
Doncs som-hi! Exposem les raons a favor del sí+sí i deixem-nos estar de distraccions partidistes (versus personalistes) que ens desvien de la meta i del camí. I estem atents al president, molt atents, però a ell, no als qui interpreten i ens renyen dient que només ell té la potestat per a convocar eleccions. Ja ho sabem, Sr. Homs, però només faltaria que no poguéssim dir la nostra. Perquè hem desbordar i desbordar-nos de democràcia. Prou d'abaixar el cap, prou del síndrome del gos apallissat, expressió del monjo de Montserrat, Hilari Raguer.
Ara és l'hora de desbordar de democràcia de carrer per tot arreu. És l'hora de desbordar-nos de llibertat que s'expressa, des del respecte i el bon fer, però sense censures de fora i de dins. L'hora de desbordar-nos d'un amor a la pàtria que es fa vocació de servei al país sempre i en tot.
Viurem lliures o morirem! És el nostre eslògan. Apa, doncs, vessem el got de la participació democràtica i vessem-nos de llibertat des de la revolució groga del somriure. Catalunya només ens té a tu i a mi. I cadascun de nosaltres podem ser gotes que es multipliquen i desborden tots els recipients que ens vulguin encotillar. Come on!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada