AGNÈS ARMENGOL I ALTAYÓ. M'agradaria veure per un forat la cara d'alguns polítics residents a Madrid en visionar el vídeo alternatiu de la Generalitat per a explicar la suspensió temporal de la campanya Tu decideixes degut a la impugnació de la consulta popular no refrendària sobre el futur polític de Catalunya feta a instàncies del govern espanyol.
Alternativament creatius
Creativitat al poder! M'encanta, semplicemente. Per molts motius: no ens quedem de braços creuats, no ens desanimem, sinó que tirem endavant posant el millor de nosaltres mateixos al servei dels interessos del país. Tan de bo en altres qüestions també ho féssim. Però ara no és l'hora de retrets.
Ara és l'hora de ser revolucionàriament creatius, de decidir en cada instant, en cada primer minut i mig d'aquests temps que se'ns regala quina és la millor de les alternatives possibles per a portar a terme el projecte comú que tenim entre mans. No es tracta de fer el menys dolent o el que faci content a tots, no. Això ja ho hem fet durant molt de temps i així ens ha anat. Es tracta d'arriscar-nos fins a l'extrem: de fer barranquisme o ponting o de donar 50 voltes més una al Dragon Khan.
Fora d'Espanya hi ha salvació
Ara per ara la creativitat crec que és una de les armes que pot descol.locar més el govern espanyol, especialment el Rajoy. Que de tan gris que es vesteix només sap dir que fora de la llei no hi ha... anava dir salvació, "por qué serà?" Deformació professional, perdoneu. Doncs sí que hi ha salvació, faltaria més que un individu que presideix un partit amb tanta corruptela com el seu ens hagués de dir que només dintre de la llei espanyola hi ha salvació. Mancarebbe! Ah no, per aquí no passo.
I això és tan com dir que fora d'Espanya no hi ha salvació. Ens ho han repetit volta per volta el Montoro i el Margallo i la Soraya. I és ridícul fer afirmacions d'aquest tipus en l'àmbit públic, i en el privat també, Agnès. Si ens percebem com a únics dipositaris de la veritat se'ns fa molt difícil deixar que la paraula de l'altre entri en la nostra ment i en el nostre cor, ens interpel.li i ens afecti. Després ja prendrem postura sent honestos amb nosaltres mateixos, del del respecte i la humilitat.
Catalunya des del cel
El que sí espero que us entri pels ulls, pel cor i la ment és l'exposició Catalunya des del cel que es pot veure al Palau Robert fins al 30 de novembre. És preciós mirar la nostra terra des de perspectives diverses. I segur que des del cel les coses, els paisatges, les persones es veuen diferents, molt diferents, alternativament diferents. Des de la distància tot és nou i d'una bellesa colpidora... Que a uns pot semblar miratge i a d'altres contemplació... Noia, elevació extrema, serà per influència dels esports de risc?
Ara és l'hora
Ara és l'hora de ser contemplatius en l'acció. És l'hora de posar tot el que som i el que tenim al servei del país. L'hora de fer de la creativitat la nostra millor arma sorpresa per a desconcertar l'adversari. Perquè tu decideixes si vols que Catalunya sigui un estat i, en cas afirmatiu, un estat independent.
Visca Catalunya lliure
Viurem lliures o morirem! Carrasco i Formiguera, líder democristià, va donar la vida per aquest suprem ideal. I no me'n puc estar de reproduir uns mots escrits en el seu diari la primera vegada que va ser empresonat el 1923: “De tot cor demano a Déu que accepti el sacrifici d'aquest dia i d'aquesta nit, els més pesarosos, sens dubte, del meu captiveri, i vulgui permetre que siguin profitosos per a la independència de Catalunya, el meu suprem ideal d'aquest món.” 15 anys més tard, quan l'anaven a afusellar va cridar encara: "Visca Catalunya lliure. Jesús, Jesús, Jesús".
Alternativament creatius
Creativitat al poder! M'encanta, semplicemente. Per molts motius: no ens quedem de braços creuats, no ens desanimem, sinó que tirem endavant posant el millor de nosaltres mateixos al servei dels interessos del país. Tan de bo en altres qüestions també ho féssim. Però ara no és l'hora de retrets.
Ara és l'hora de ser revolucionàriament creatius, de decidir en cada instant, en cada primer minut i mig d'aquests temps que se'ns regala quina és la millor de les alternatives possibles per a portar a terme el projecte comú que tenim entre mans. No es tracta de fer el menys dolent o el que faci content a tots, no. Això ja ho hem fet durant molt de temps i així ens ha anat. Es tracta d'arriscar-nos fins a l'extrem: de fer barranquisme o ponting o de donar 50 voltes més una al Dragon Khan.
Fora d'Espanya hi ha salvació
Ara per ara la creativitat crec que és una de les armes que pot descol.locar més el govern espanyol, especialment el Rajoy. Que de tan gris que es vesteix només sap dir que fora de la llei no hi ha... anava dir salvació, "por qué serà?" Deformació professional, perdoneu. Doncs sí que hi ha salvació, faltaria més que un individu que presideix un partit amb tanta corruptela com el seu ens hagués de dir que només dintre de la llei espanyola hi ha salvació. Mancarebbe! Ah no, per aquí no passo.
I això és tan com dir que fora d'Espanya no hi ha salvació. Ens ho han repetit volta per volta el Montoro i el Margallo i la Soraya. I és ridícul fer afirmacions d'aquest tipus en l'àmbit públic, i en el privat també, Agnès. Si ens percebem com a únics dipositaris de la veritat se'ns fa molt difícil deixar que la paraula de l'altre entri en la nostra ment i en el nostre cor, ens interpel.li i ens afecti. Després ja prendrem postura sent honestos amb nosaltres mateixos, del del respecte i la humilitat.
Catalunya des del cel
El que sí espero que us entri pels ulls, pel cor i la ment és l'exposició Catalunya des del cel que es pot veure al Palau Robert fins al 30 de novembre. És preciós mirar la nostra terra des de perspectives diverses. I segur que des del cel les coses, els paisatges, les persones es veuen diferents, molt diferents, alternativament diferents. Des de la distància tot és nou i d'una bellesa colpidora... Que a uns pot semblar miratge i a d'altres contemplació... Noia, elevació extrema, serà per influència dels esports de risc?
Ara és l'hora
Ara és l'hora de ser contemplatius en l'acció. És l'hora de posar tot el que som i el que tenim al servei del país. L'hora de fer de la creativitat la nostra millor arma sorpresa per a desconcertar l'adversari. Perquè tu decideixes si vols que Catalunya sigui un estat i, en cas afirmatiu, un estat independent.
Visca Catalunya lliure
Viurem lliures o morirem! Carrasco i Formiguera, líder democristià, va donar la vida per aquest suprem ideal. I no me'n puc estar de reproduir uns mots escrits en el seu diari la primera vegada que va ser empresonat el 1923: “De tot cor demano a Déu que accepti el sacrifici d'aquest dia i d'aquesta nit, els més pesarosos, sens dubte, del meu captiveri, i vulgui permetre que siguin profitosos per a la independència de Catalunya, el meu suprem ideal d'aquest món.” 15 anys més tard, quan l'anaven a afusellar va cridar encara: "Visca Catalunya lliure. Jesús, Jesús, Jesús".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada