dimarts, 7 d’octubre del 2014

ARRAN DE TERRA

AGNÈS ARMENGOL I ALTAYÓAvui us escric des d'Andorra. I us pensava fer el salt, però no he pogut, perquè mantenir el contacte amb vosaltres, lectors anònims, pot més que totes les meves excuses de "mala pagadora".

Per cert, no he vingut pas fins el país veí per a investigar els comptes dels Pujol ni tampoc per a amagar cap tresor crematístic... Poc o res tindria per camuflar, d'altra banda. Hi sóc per feina i, a la vegada, no ho puc evitar per a fer un remember dels millors moments passats. Sense anar més lluny d'aquest estiu...

Mentre pujava des de Sabadell aquest matí a primera hora he assaborit de manera renovada els paisatges del Berguedà, especialment. I tot i que anava amb cotxe, em semblava tocar ben arran de terra els camins, els arbres mig groguencs, alguns, la boira baixa... He tornat a tenir aquella experiència arrabassadora de voler fondre'm amb la terra, amb la nostra terra.

Sentir la fresca de la muntanya... Reviure experiències allunyades en el temps, però tan properes per als afectes: les guerres carlines... I això m'ha portat com automàticament a recordar-me de les dones del XIX, en part les meves contemporànies. I especialment d'una que va estar al camp de batalla, a la Vall d'Ora, entre el Solsonès i el Berguedà: la nostra estimada Anna Maria... 


I altra vegada he volgut fondre'm amb la història del meu país, feta d'homes i dones, mancarebbe, mes especialment de dones lluitadores, no diré lliures d'ideologies, perquè això és gairebé impossible, però sí lliures de prejudicis ideològics envers homes, ara sí, homes combatents amb rostres concrets, atesos en els últims moments de vida arran de terra, ni més ni menys. 

Dones que gestionaven la incertesa del dia a dia: incomprensions socials, eclesials... Dones portadores de tendresa i de misericòrdia... Dones expertes en la caritat de la qual en parlava la Rahola fa un parell de diumenges... Dones empastifades pel sofriment humà...

Ara és l'hora de viure Catalunya arran de terra. És l'hora de familiaritzar-nos amb la incertesa. L'hora d'arrebossar-nos en els anhels i esperances i fracassos de les dones els homes del nostre poble. Perquè tu decideixes fins on estàs disposat a sacrificar per Catalunya. Fins on estàs disposats a implicar-te i lluitar.

Viurem lliures o morirem. Endavant, doncs. I tant si vivim arran de terra com si morim arran de terra no podem deixar escapar l'oportunitat històrica de seguir lluitant per l'alliberament del nostre país.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada