NOSALTRES A "LO NOSTRO"

AGNÈS ARMENGOL I ALTAYÓ. De veritat, que m'ho havia proposat... Dues coses.. Sóc una persona previsora, calculadora..., tot i que "de un tiempo a esta parte" estic més a la lluna de València -faltaria més, països catalans- que mai i em moc a impulsos del cor. I ja sé que això és una mica perillós per imprevisible...

A totes aquestes he deixat el paràgraf començat sense acabar. Cada dia em torno més transgressora i m'encanta ser-ho una mica, perquè falta ja em feia. Reconduïm la situació que les ratlles van corrent. 

Doncs m'havia proposat no parlar d'Escòcia, d'una banda, i, de l'altra, deixar descansar la meva mussa. Però ni una cosa ni l'altra, Agnès. Incorregible! No penso analitzar res, ni en sé, ni em toca, ni en tinc cap obligació, ni ganes. Em limito a repetir el que deia ahir que crec que encara avui és actual. Més enllà del resultat, "la democràcia ha guanyat a Escòcia i al Regne Unit". Això de citar-me... no sé si està massa bé, però si ja està dit i ben dit... Modèstia apart... 

Pel que fa a la mussa, en primer lloc voldria fer un excursus. He buscat per la xarxa com es podria dir quan és home, i el que he trobat té la seva gràcia. Des de qui proposa usar la paraula "inspiració", fins els qui es decanten per fer servir "adonis", tot i que tingui una connotació més relacionada amb la bellesa. El cas és que "adonis" em sona estrany, en un principi, però no em desagrada perquè bíblicament parlant em transporta a un salm preciós: "ets el més bell de tots els homes".

D'una manera o altra, el títol és seu, de 3 quarts de 10 del matí, per a ser més exactes quan, després d'una anàlisi breu del procés, el meu "adonis" ha conclòs: "Nosaltres a lo nostro". I aquesta expressió la relaciono amb l'eslògan d'una de les ràdios de més "salero" i olè de casa nostra: Ràdio Teletaxi del Justo Molinero. Ja ho sabeu: "lo nuestro". A més del cor i de la transgressió m'estic tornant molt reconciliadora amb les diverses realitats del país, no?

Ara és l'hora de "lo nostro". De donar suport als nostres polítics, que han aprovat la resolució de convocar la consulta. És l'hora de mantenir-nos ferms en "lo nuestro", sense defallir. Perquè "lo nostro" ho tenim al cor i als llavis. Primer, poder decidir. I després fer campanya per l'opció que creguem que més ens convé.

Creieu que el meu "adonis" em matarà? Espero que no. De tota manera, ja us explicaré com m'ha anat. Però sense massa distraccions, eh! A "lo nostro" que hi ha molt a fer i molt a decidir. El futur és a les nostres mans. I... Tot està per fer... Tot és possible.