dissabte, 6 de setembre del 2014

ANATEMA SIT! PERÒ... QUI SÓN ELS HERETGES?

AGNÈS ARMENGOL I ALTAYÓ. És la mar de graciós! Ara que, segons alguns, l'Església ha de vetllar més que mai per no ser clericalista i no voler influir en unes determinades opcions polítiques o per mantenir la necessària autonomia entre el món religiós i el món civil i polític, doncs hi ha governs i partits que es dediquen a anatemitzar els altres. Hem canviat els papers?

El govern espanyol censura la presentació de Victus a Holanda, la Camacho demana que es prenguin represàl.lies contra el bisbe de Solsona. Tenim en marxa una nova generació d'inquisidors? Jo marxo, que sí, "que me apeo, que no cuenten conmigo". Amb aquesta Espanya de la intransigència, que de tan exagerada, ratlla el surrealisme esperpèntic, no hi vull tenir tracte, cap ni un.

Però si tu ets molt pacient i conciliadora i serena i... Tan de bo! És que ja no puc més: prou condemnes, prou judicis temeraris, prou imposicions. Decididament, Agnès, les companyies que freqüentes no et convenen. Ja sóc grandeta, fa temps que penso i reflexiono i estimo des del que crec i el que sento. I crec i sento que amb actituds dictatorials no s'arriba enlloc, ans al contrari, es destrueix el camí fet. I això, sí que em dol i molt.


I, a més, em fa ràbia -avui m'han aconsellat que no em contingués- perquè ja prou que ens ha costat als cristians -i no ho hem pas aconseguit- desfer-nos de certes actituds retrògrades vinculades a l'Església, com perquè ara aquests catòlics de "boquilla" ens diguin el que és políticament correcte o incorrecte des del punt de vista del cristianisme.

El Papa deia ahir mateix que l'Església ha de canviar. I ho crec fermament, sempre ens hem de convertir, ens hem d'acostar més als pobres, als que pateixen, als que es troben sols, al món obrer, al món de la cultura... No per a dir el que fan ben fet del que no, sinó per a caminar al seu costat, per aprendre de tot allò de positiu que ens aporten, per escoltar... per acompanyar i per a callar.

Nosaltres, jo... no creiem en un poder polític cristià vencedor. Nosaltres, jo... apostem per col.laborar colze a colze amb les dones i els homes de bona voluntat en la construcció d'un món més humà, més fratern... Sense imposar res. No a cops de creu, Déu meu, quina contradicció el just mort com els injustos i ara ens hem de dedicar a carregar els altres amb farcells pesats?

Anatema sit, Sr. Rajoy? Anatema sit, Sra. Camacho? En realitat? Qui són els heretges? Em fan una mica de pena, només una mica per arrogants i petulants. A vostès els diria: "no saben el que fan", vostès mateixos d'excomuniquen d'aquesta societat catalana que vol llibertat. I als meus compatriotes... que ens estimem els uns als altres. Crec que pot ser molt alternatiu en aquests temps tan convulsos i apassionants, però, que vivim. 

Ara és l'hora de rescatar les arrels del nostre poble, també les cristianes, des de la valoració del millor que hem sabut aportar. Ara és l'hora de recordar que el poble persisteix en els carrers amb empedrat antic, en el pont i en l'església que han conegut tota la gent del poble, en tot allò que remembra el passat amb un esforç vigorosament actual.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada