PROJECTAR I PROJECTAR-NOS

AGNÈS ARMENGOL I ALTAYÓ. Em pensava escapar per la porta del darrere perquè no em veiéssiu, però, un cop més, les ganes de recollir algunes de les millors raons per a fer la consulta han pogut més que el cansament i l'esvaïment.

Us proposo una de les que considero millors i molt actuals: Projectar i projectar-nos. Això és el que ens cal en aquest avui que a voltes sembla no tenir un demà millor per al qual apostar. I és clar que el tenim. Tenim futur com a poble reconegut perquè no sortim del no res. 

Tenim un passat, també, amb llums i ombres, però això és el que precisament ens dóna solidesa i ens fa aspirar a un demà proper, tan de bo, diferent, ple d’il·lusions. Hi haurà dificultats, és clar, som humans. Humans ferits, però, d'un amor que cap bàlsam pot amorosir del tot.

Ja m'he posat poètica, ho sé. Per això deixeu-me que us digui la frase completa d'on penja el final del tercer paràgraf: No hi ha bàlsam capaç d'amorosir la ferida incurable del meu cor (salm 69, 20-21).

Per cert, l'aquarel.la que us mostro és genial. No és fàcil representar un cor ferit d'amor. I a mi, la imatge em sembla senzillament suggeridora i trasbalsadora, no? És d'una artista terrassenca.

L'amor mou muntanyes. Crec que sobre l'amor ja he escrit en diverses ocasions. Però encara hi insistiré. I és que l'amor determina les nostres opcions, "le nostre scelte", com diuen els italians. 

I quines són "le nostre scelte"? Un bona pregunta. Doncs tan senzilles com haver signat el nostre vot per la independència o haver participat un cop més en la Diada d'enguany o estar amatents a la convocatòria de la consulta i a les reaccions. Perquè no podem restar passius. 

Ara és l'hora d'escriure, viure, sentir i construir la nostra història perquè no volem que res ni ningú que ens sigui aliè ens digui el que hem d'escriure, de viure, de sentir i de construir, tot i que no acabem de trobar el bàlsam que pugui amorosir la ferida incurable del nostre cor.