dijous, 21 d’agost del 2014

UN PARÀGRAF ESCRIT DES DE LA "V"

AGNÈS ARMENGOL I ALTAYÓEncara que sigui una qüestió recurrent, la presentació del cartell de la “V” inspira el post d’avui. L’inspira com a pretext, per anar més enllà de les tres paraules associades “oficialment” a la V: victòria, voluntat i votar.

De fet, em vull referir a altres mots que comencen o contenen la lletra V i que ens poden donar pistes a l’hora de construir el nostre futur com a poble. A mi, almenys, em motiven a participar en la diada de l’11 de setembre d’enguany, tot pensant que entre tots també els dibuixarem, frec a frec els nostres cossos, en el terra de la pàtria.

Es tracta de paraules senzilles, no gens rebuscades, de la vida de cada dia que, des del treball constant, les catalanes i els catalans podem fer nostres. L’objectiu no és ampliar el vocabulari, que no estaria malament, sinó obrir el focus de la nostra ment i del nostre cor per fer més gran l’horitzó de la Catalunya independent.

I, com que de tant en tant m’agrada fer experiments escripturístics -qui ho diria, noia, tan quadriculada que ets en la crua realitat-, us deixo, a continuació, amb un paràgraf escrit des de la V, quant a les expressions grosses, es refereix.

Entre nosaltres, espero que aquesta llarga introducció no decebi les vostres grans expectatives. Som-hi, doncs, Agnès, que ja tenim les ungles remenjadíssimes dels nervis i de l’emoció. Ara és l’hora!


La Vocació de serVei ens eVoca i ens conVoca. Volem Viure, sense traVes, l’aVentura de Visibilitzar els Valors que ens Vinculen. No Volem fer de la friVolitat, ni de la seVeritat, Veles d’un Vaixell a la deriVa. Ni Volem ser priVats de Votar el 9 de noVembre. Perquè una noVa primaVera s’entreVeu, fem Via i aViVem nostres Veus per dir Visca i endaVant que el Viatge bé s’ho Val!

Buf, quina suor freda. No sabeu el que m’ha costat... Més o menys té una certa coherència la cosa, no? Sigueu benèvols que la Vida és bellissima. I, com que des de fa uns mesos intento obrir la ment i, sobretot, el cor, no puc deixar de dir-vos que us estimo molt i que voldria fer meus aquests versos de Joan Vinyoli:

Tot és per ser donat i no t’ho vol ningú
cor meu...
Estima sense voler ser correspost.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada