AGNÈS ARMENGOL I ALTAYÓ. Han estat uns dies
molt intensos, aquests darrers. En molts sentits... No, no és que us deixi
intrigats i ja està, perquè les vivències experimentades d’aprop i de lluny us
les aniré compartint a poquet a poquet: amb un suau xiuxiueig, a vegades, i amb
una vehemència cridanera, d’altres. Un dia de cada manera. Sóc una dona.
Primera compartició: em vaig reconciliant amb mi mateixa i, això, és fonamental
per a tirar endavant.
La meteorologia, per
aquí, continua en la mateixa línia: pluja i sol, núvols i boires, xafogor i
fresca. Una vegetació que es vessa per tot arreu n’és el resultat. Cachis en la mar, els andorrans encara
hauran de donar gràcies al Mariano pels seus galls. Ja diuen que no hay mal que por bien no venga. I mira
que costa de veure bien en semejante personaje, but...
A l’horitzó de la
pàtria sí que començo a albirar una crisi... En part, ensumada... I de les
fortes. Ja són diversos els consellers de la Generalitat que van dient que la
consulta no es podrà fer si no es considera legal a l’espanyola. Els
interrogants que s’obren són molts... Què passarà si no es fa? I si la fem? Quan
arribarà aquesta suposada legalitat permissiva? Es convocaran eleccions
anticipades? I la més greu: hauré de canviar el títol del meu bloc? És broma.
Això és el de menys.
Mentrestant, la
guerra mediàtica i xarxística anirà pujant de to. Ens hem d’agafar fort les
mans i les veus i els cors per a resistir. També sota capa de bé es mostrarà el enemigo de natura humana, com diria un
dels meus sants preferits. Per això, cal demanar i tenir molta lucidesa. I
confiar... Perquè quan som febles és quan som realment forts.
Au, vinga, Pilar, dic
Agnès, deixa-ho anar! És que si no, rebento. Una darrera compartició andorrana:
el millor d’aquests dies... els diàlegs a quatre mans en la clandestinitat, amb
un cafetó virtual inclòs i dues vides que bateguen, s’emocionen, riuen i
ploren, i troben punts de contacte en la distància i en les distàncies. Assolutamente bello!
Demà cap a la
Segarra, canvio radicalment d’ambient: de l’exuberància a l’austeritat nua,
grogosa, eixuta, però senyorial. Torno a Cervera per una setmaneta. I des
d’allà us seguiré donant la tabarra, si les tecnologies m’ho permeten i els
bons amics m’ajuden.
Per cert, les meves
pesquises com a espia no han donat massa resultats. I el toblerone ja me l’he cruspit... Des del Principat d’Andorra, Agnès
Armengol, per a 329 raons per a poder fer la consulta.
Última hora: aquesta
tarda, mentre em banyava a la piscina, he vist entrar a la recepció un home
vestit de negre amb una pistola que penjava de la banda dreta de la cartutxera
que duia al voltant de la cintura. M’estaran buscant? Si us pregunten, no m’heu
vist.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada