AGNÈS ARMENGOL I ALTAYÓ. Avergonyida. Així hagués titulat la publicació d'aquest vespre, perquè és com em sento. Superada la impulsivitat inicial, crec que he de matisar més les paraules.
La causa? La lectura dels vostres posts sobre la celebració de la missa amb motiu de la commemoració del 18 de juliol en homenatge, diuen, a Francisco Franco i a tots aquells "valientes" que propiciaren la "salvación de España".
I, sobretot, avergonyida per les paraules d'incitació a l'odi del sacerdot celebrant. Com es pot usar d'aquesta manera el nom de Déu en va? Com es pot instrumentalitzar la religió en nom d'una causa política, o millor, de dominació d'un poble? Sembla mentida que això passi en el segle XXI, en les nostres societats occidentals.
No penso entrar a fer anàlisis del passat, encara que personalment crec que ens queda molt per conèixer, per aprendre, per analitzar i per reconèixer sobre les ferides obertes que va deixar la dictadura espanyola. Només estic convençuda que avui, 19 de juliol de 2014, ningú pot permetre's la banalitat de posar-se a la boca el Déu dels cristians per a justificar comportaments totalitaris i anorreadors dels pobles i de les persones.
Jo crec en el Déu de Jesucrist, us ho dic sense cap pretensió de convertir ningú, ni de manipular ningú. Us ho comparteixo com una experiència personal d'amor i d'alliberament. Crec que en els meus escrits s'endevina aquesta passió amorosa pel qui va donar la vida també per amor.
I ho faig des de la llibertat que em dóna saber que no em jutjareu per això. Sempre m'he sentit molt acollida per tots els qui voleu canviar el rumb del nostre país. Se'm confirma, d'altra banda, que, malgrat els prejudicis que molts cops tenim envers els altres, l'expressió serena i justificada de les pròpies conviccions, siguin polítiques o religioses, ideològiques al cap i a la fi, desperta en els qui les reben un respecte també seré i encuriosit. Encara que no hi estigueu gens d'acord i penseu que sóc una mica "beata". Què hi farem, prenguem-nos-ho amb bonhomia.
Per això, finalment, m'he decidit a demanar-vos perdó en el títol, per avançat, diríem. Perquè això sí que és propi del Déu dels cristians que tan i tan desfigurem amb les nostres paraules lletges i amb els nostres gestos més lletjos, encara. Així és que us demano perdó des del fons del meu cor per l'arrogància religiosa d'alguns. I, qui estigui lliure de pecat, que tiri la primera pedra.
I, sobretot, avergonyida per les paraules d'incitació a l'odi del sacerdot celebrant. Com es pot usar d'aquesta manera el nom de Déu en va? Com es pot instrumentalitzar la religió en nom d'una causa política, o millor, de dominació d'un poble? Sembla mentida que això passi en el segle XXI, en les nostres societats occidentals.
No penso entrar a fer anàlisis del passat, encara que personalment crec que ens queda molt per conèixer, per aprendre, per analitzar i per reconèixer sobre les ferides obertes que va deixar la dictadura espanyola. Només estic convençuda que avui, 19 de juliol de 2014, ningú pot permetre's la banalitat de posar-se a la boca el Déu dels cristians per a justificar comportaments totalitaris i anorreadors dels pobles i de les persones.
Jo crec en el Déu de Jesucrist, us ho dic sense cap pretensió de convertir ningú, ni de manipular ningú. Us ho comparteixo com una experiència personal d'amor i d'alliberament. Crec que en els meus escrits s'endevina aquesta passió amorosa pel qui va donar la vida també per amor.
I ho faig des de la llibertat que em dóna saber que no em jutjareu per això. Sempre m'he sentit molt acollida per tots els qui voleu canviar el rumb del nostre país. Se'm confirma, d'altra banda, que, malgrat els prejudicis que molts cops tenim envers els altres, l'expressió serena i justificada de les pròpies conviccions, siguin polítiques o religioses, ideològiques al cap i a la fi, desperta en els qui les reben un respecte també seré i encuriosit. Encara que no hi estigueu gens d'acord i penseu que sóc una mica "beata". Què hi farem, prenguem-nos-ho amb bonhomia.
Per això, finalment, m'he decidit a demanar-vos perdó en el títol, per avançat, diríem. Perquè això sí que és propi del Déu dels cristians que tan i tan desfigurem amb les nostres paraules lletges i amb els nostres gestos més lletjos, encara. Així és que us demano perdó des del fons del meu cor per l'arrogància religiosa d'alguns. I, qui estigui lliure de pecat, que tiri la primera pedra.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada