AGNÈS ARMENGOL I ALTAYÓ. Estic a punt de quedar-me sense bateria. Així és que avui publico d'una tirada, sense rellegir el que escriuré. D'una banda, és més emocionant. Estic a punt d'anar a dormir perquè demà m'he de llevar d'hora. M'espera un viatge cap a Talarn (Pallars Jussà) i La Seu d'Urgell (Alt Urgell).
Avui he passat la jornada a Cervera i he descobert moltes coses sobre els orígens de la Generalitat i qui en va ser el primer president: el bisbe de Girona. El guia ha estat excepcional, un senyor de 85 anys que ens ha fet gaudir i vibrar en la seva explicació de la Parròquia de Santa Maria i de la Universitat cerverina. Tenia una agilitat verbal i física increïble.
Mentre escric això, una companya argentina m'està llegint les declaracions del ministre d'economia del seu país dient que no estan arruïnats. I amb una gràcia argentina barrejada amb desgana i "enfado" comenta el cinisme del seu govern.
Serà que tots els governs centrals tenen un cert regust de "churrasco" recremat? Potser sí, potser no. Com que no torno a rellegir, continuo.
Recapitulo: estic emocionada perquè he après una miqueta més de la nostra història i me'n sento orgullosa. I avui després d'un ahir fantàstic al cor de la Catalunya interior a la Vall d'Ora em preparo per a pujar el cim del Pirineu tararejant un vell canon conegudíssim:
Pujarem dalt del cim amb el cor alegre.
Baixarem a les valls quan es faci fosc.
La nostra vida està fet de pujades i baixades, de cims i de valls, de joia i de foscors. I la vida de la nostra pàtria també. Però tant la personal com la col.lectiva tenen una bellesa extraordinària si sabem mirar més enllà de les aparences. Així és que agafem els binocles i alcem la mirada sempre més lluny.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada