AGNÈS ARMENGOL I ALTAYÓ. Aplicar "mano dura". Això és el que reclamen 50 intel.lectuals en un manifest. Això és el que li demanen al president Rajoy, "mano dura". Vargas Llosa, Boadella, Pérez Reverte... Em quedo perplexa i estupefacta. Des de quan amb "mano dura" s'ha arribat enlloc?
Que li preguntin a tants i tants peruans i peruanes on els ha portat la "mano dura" dels seus governs corruptes i prepotents. A on? Sembla mentida que la reivindicació d'una Catalunya diferenciada d'Espanya porti als defensors de les llibertats a demanar que no es parli, que no negociï, que no es deixi escollir lliurement, democràticament què volem ser i com.
Ben mirat, però, potser sí que ha arribat l'hora de dir ben alt, ben fort, que la classe política, o un tipus de classe política, no m'agrada generalitzar, no ens representa. No sintonitza, no encaixa, no connecta amb la societat civil que pateix els enganys, les mentides, les promeses incomplides una i altra vegada...
Potser sí que ha arribat el moment de repensar l'espai públic de decisió política perquè realment tingui en compte el ciutadà normal i corrent en totes les seves dimensions.
Doncs jo no faré cap manifest, ni m'adheriré a cap escrit en contra d'aquells que demanen "mano dura" per a defensar el nacionalisme espanyol. Mai no diré a ningú que boicotegin les obres de Vargas Llosa i de Pérez Reverte o que s'abstinguin del teatre dirigit per Boadella. No vull ser tan miserable.
Aquesta és, senyors i senyores, la diferència entre vostès i jo, tan de bo pugui dir nosaltres. Perquè les seves actituds no han de condicionar en cap moment les meves. Paro l'altra galta? Potser sí. Sóc idiota? Deixeu-m'ho dir en italià, però s'entén bé, eh. Sono un pò imbecile! Més val imbècil que dictadora, encara que sigui en nom de la llibertat, no?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada