divendres, 18 de juliol del 2014

FEM L'AMOR I NO LA GUERRA

AGNÈS ARMENGOL I ALTAYÓ. No sé massa per on començar avui. Serà que estic depre, potser sí. Ja sabeu que les dones passem per moments diferents, segons el cicle del mes. És bo que en siguem conscients. Així podem relativitzar certs estats d'ànim.

És una miqueta com aquesta nostra beneïda consulta. Ja sé que alguns preferiu dir que res de procés, ni de dret a decidir, que hem de declarar la independència unilateral subbito, però, estimats, tot, absolutament tot en aquesta vida, té els seus ritmes. I respectar-los és cosa de dones i homes savis i prudents. Així és que encara que passem per alts i baixos, l'important és la fidelitat a la paraula donada.

Mirant les notícies, crec que la imatge del dia i, segurament de molts dies, per als qui sàpiguen mirar més enllà de les aparences, és la taulada que ha aplegat al Parlament persones i entitats tan i tan diverses entre sí: partits polítics, sindicats, societat civil, conservadors, progressistes, castellanoparlants, catalanoparlants... Vés per on! 

Tan diferents, no es pot negar, però tan en comunió de ment i de cor per a tirar endavant un projecte més que engrescador: aconseguir ser lliures per a decidir que fem amb el nostre país que, de tan petit, ens hi cap al cor, com diu la cançó. 


Ens en sortirem? Amb la tenacitat, la feina ben feta i la constància tot és possible, perquè tot està per fer. És a les nostres mans. Només a les nostres. Ara és l'hora! Apa, noia, quants eslògans en tres ratlles. 

No caiguem en la trampa d'aquells que ens desqualifiquen i volen que fem el mateix que fan ells per a dir que som uns llops despietats. I nosaltres no ho som, oi? Més aviat, som astuts com les serps, això sí. I una mica candorosos com els coloms, almenys jo. Ai, Agnès, per a no saber per on començar, Déu n'hi do. 

Deixeu-me concloure amb una darrera reflexió d'actualitat i un petit excursus. Encara que tinguem com a rerefons sons de guerra a l'Orient Mitjà i, més a prop, a l'est d'Europa, i tastem, ni que sigui imaginàriament, la mort dels innocents, i vulguem cridar com Raquel de ràbia i de tristesa infinita per l'arrabassament d'uns fills que ja no tornaran, us demano que alcem nostres veus a favor de la pau fruit de la justícia. Un miratge? Una quimera? Posem-hi de la nostra part perquè... També, per això. ara és l'hora: "Fem l'amor i no la guerra". 

EXCURSUS
Us robo 30 segons més per a explicar-vos per què he triat aquesta aquarel.la tan delicadament sensual. La paraula comunió expressa el lligam estret entre dues persones. En llenguatge bíblic, i, per a mi, això és fascinant, evoca l'acte sexual, queda fred, i si dic penetració, també, però és justament això, la compenetració de ment, de cor i de voluntat amb l'altre, que no vol dir posseir-lo, sinó estimar-lo tal com és. Per tant, res banal, però això ens portaria lluny i no és el cas.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada