AGNÈS ARMENGOL I ALTAYÓ. Sembla que toca parlar d'exèrcits de terra, mar i aigua avui. Escoltant Rac 1, mentre em desplaçava cap a Cervera aquest matí, em moria de riure quan passaven les trucades que havien fet a la gent i al ministeri de defensa a propòsit de la creació d'un exèrcit per a la Catalunya independent.
I és que tot plegat val més que ens ho prenguem amb bonhomia i sentit de l'humor perquè n'hi ha per llogar-hi cadires. Aquests globus sonda dels nacionalistes espanyols a través dels diaris oficials del règim no sé pas quin efecte tindran en l'opinió pública. No sabria massa com definir-los: com un esforç de tonteria manifesta o bé de rocambolesca estratègia desestabilitzadora.
Sigui como sigui, aconsegueixen que se'n parli i desvien la mirada de qüestions més importants. Em fan entre por i desconcert. No sé què en penseu vosaltres. Perquè mireu que la foto d'avui és delirant: l'ANC creant exèrcits i la Camacho i sus gogos demanant que la Generalitat baixi els impostos a lo Pablo Iglesias. Més que surrealista tot plegat.
És per això que ara mateix no sé on sóc, si pilotant un caça F-18 de les forces aèries catalanes o bé camuflant-me entre els simpatitzants del PP per a tirar tomàquets i ous al Mas de torn. Crec que estic entrant en un delirium tremens espectacular.
Sort n'hi ha que el cansament em fa tocar de supino rostro arriba damunt del llit que em sosté. Ara només em cal tancar els ulls, encomanar-me a l'àngel de la guarda, que mai no falla, i deixar-me atrapar pel son. I somniar... Somniar que la marina catalana ha capturat el traïdor del Mariano, mentre el rei emèrit no es cansava de repetir "No volveré a hacerlo" i la Botella insistia en la bondat del "relaxing cup of café con leche".
I és que tot plegat val més que ens ho prenguem amb bonhomia i sentit de l'humor perquè n'hi ha per llogar-hi cadires. Aquests globus sonda dels nacionalistes espanyols a través dels diaris oficials del règim no sé pas quin efecte tindran en l'opinió pública. No sabria massa com definir-los: com un esforç de tonteria manifesta o bé de rocambolesca estratègia desestabilitzadora.
Sigui como sigui, aconsegueixen que se'n parli i desvien la mirada de qüestions més importants. Em fan entre por i desconcert. No sé què en penseu vosaltres. Perquè mireu que la foto d'avui és delirant: l'ANC creant exèrcits i la Camacho i sus gogos demanant que la Generalitat baixi els impostos a lo Pablo Iglesias. Més que surrealista tot plegat.
És per això que ara mateix no sé on sóc, si pilotant un caça F-18 de les forces aèries catalanes o bé camuflant-me entre els simpatitzants del PP per a tirar tomàquets i ous al Mas de torn. Crec que estic entrant en un delirium tremens espectacular.
Sort n'hi ha que el cansament em fa tocar de supino rostro arriba damunt del llit que em sosté. Ara només em cal tancar els ulls, encomanar-me a l'àngel de la guarda, que mai no falla, i deixar-me atrapar pel son. I somniar... Somniar que la marina catalana ha capturat el traïdor del Mariano, mentre el rei emèrit no es cansava de repetir "No volveré a hacerlo" i la Botella insistia en la bondat del "relaxing cup of café con leche".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada