AGNÈS ARMENGOL I ALTAYÓ. Senzilles i tendres... No en sabíem més... teníem quinze anys... en teníem prou amb tres frases fetes... Ja ho veieu, ahir anunciava aquesta peculiar novena per la llengua catalana. I aquest vespre, cansadíssima i amb molta calor, pensava escriure el David i dir-li: "Demà serà un altre dia". Però he començat a remenar pel facebook i he pensat que havia donat una paraula i l'havia de complir. Això és cosa dels obsessius compulsius. Què hi farem! Diuen que l'important és conèixer-se.
Em conec? No ho sé massa. Cada dia em sorprenc a mi mateixa embarcada en aquesta aventura d'aportar raons per a poder fer la consulta. Reflexions que m'ajuden a trobar paraules, expressions... de les quals jo mateixa m'enamoro, com la de la bellesa efímera dels castells. Mai abans no ho havia pensat i potser mai després les tornaré a repetir.
I on anirem a parar avui, Agnès, perquè has començat amb la cançó de Paraules d'amor, has mencionat una novena, t'has embrancat en qüestions psicològiques i has acabat el segon paràgraf dient que t'enamores de les teves pròpies paraules... Potser sí que hauríem d'anar a l'especialista del cap, no?
Mirem-ho des d'un altre punt de vista: us tinc una tal confiança, lectors -obsessius compulsius?-, que us vull fer partícips del que penso, del que se'm remou per dintre... Molt bé, nena! Ma, cosa facciamo con il catalano? Una bona pregunta i fins rima una mica. Doncs reivindicar-lo, a la meva manera, és clar. És la meva peculiar contribució a la campanya: "Per un país de tots, decidim escola en català, de qualitat i per a tothom".
Mirava de buscar si hi havia un patró o patrona de la llengua catalana i no els he sabut trobar. Així és que encomano la campanya a la intercessió de la patrona de Catalunya: Santa Maria de Montserrat, pregueu per una escola en català de qualitat i per a tothom. Que així sigui!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada