divendres, 13 de juny del 2014

NO A UN ESTAT ALTAMENT TÒXIC

AGNÈS ARMENGOL I ALTAYÓCom pot ser que hàgim d'aplicar la sentència d'haver d'impartir el 25% de les classes en castellà? A quin punt d'acatament d'un estat altament tòxic per a la salut de la nostra escola hem arribat? Crearà precedents i començaran a ploure reclamacions de famílies manipulades per no sé quins drets?

Avui no pensava escriure el post perquè estic supercansada i estressada, però m'indigna, sí, m'indigna aquesta situació vodevilesca que estem vivim, esquizofrènica: amb un govern de la Generalitat que baixa el cap una i altra vegada i un govern de l'estat espanyol que ens humilia una i altra vegada. És trist, molt trist.

Cridar, escridassar potser... No és el meu estil, ja ho sé. Em trairia a mi mateixa. I això és el pitjor que pot passar. Però m'hi resisteixo. Precisament avui que la Rahola s'ha dignat a dedicar la seva columna de la Vanguardia al Jaume Sastre. La Vanguardia que mira cap a un altre costat, o més exactament cap a la corona, esperant no sé quina recompensa, de no sé quin rei, de no sé quin lloc, de no sé quin temps.


Tot plegat en una setmana que hem passat de la rabieta número 3.502 del Duran al retorn del Jedi i d'un partit socialista de Catalunya sense cap i sense candidats a cap a saber el nom d'una dona que potser farà ressuscitar al PSC d'ahir mig moribund. Una setmana en la qual també ens hem assabentat que la suor del nostre treball se l'han patejat a no sé on perquè no veiem de la missa la meitat.

Però demà dissabte 14 de juny sortirem al carrer per a reivindicar una escola catalana de qualitat per a tothom. Una escola amb una maternitat tenyida dels colors de la pell de cadascú. I la reivindicarem també per als qui reclamen més quota per al castellà, per als qui diuen ara sí i ara no, per als qui mig morts han vist una llum al final del túnel, i per als qui treballen de sol a sol per aixecar el país.

No sé pas a quin sant o santa ens hem d'encomanar en la novena d'avui... Perquè mira que ho tenim difícil. Potser que ens adrecem al sant dels sants i li demanem que ens deslliuri d'aquest estat altament tòxic per a la salut que ens escanya i ens menysprea. D'aquest estat, allibereu-nos Senyor.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada