NO HI HA "PERÒS" QUE VALGUIN

AGNÈS ARMENGOL I ALTAYÓ. Potser ha arribat l'hora de demanar que certes persones desterrin la paraula "però" del seu vocabulari. Ja n'hi ha prou de dir que tinc uns col·laboradors molt macos i compromesos, "pero son catalanes". És una mostra del que he vist avui en alguns dels vostres posts. És vergonyós que els catalans hàgim d'anar precedits d'un o d'uns "peròs" quan ens esmenten. 

A mi no se'm passa pel cap de reconèixer les capacitats d'algú i acabar la frase dient "però és andalús o però és francès". Exagero una mica, però oi que m'enteneu? Ja sé que no sóc un geni de la claredat, avui un espanyol m'ho ha recordat i li he agraït, fent un esforç d'educació i d'empassar-me l'improperi que espontàniament li hagués llançat. He exercitat l'autocontrol i, sobretot, la humilitat. Per coherència amb mi mateixa.

I, aprofundint, una mica més en això dels "peròs", potser ens convé també a nosaltres, els catalans, desterrar aquesta paraula quan ens referim al nostre futur: a la consulta, a la declaració d'independència... Una de les nostres qualitats és dir sí quan és sí i no quan és no. Per tant, no hi ha "peròs" que valguin en la qüestió de decidir què és el que volem per a Catalunya. Bé, és el meu punt de vista, és clar. 

Els últims paràgrafs els vull dedicar a comentar les paraules del conseller Espadaler a propòsit dels xiulets que va rebre a la patum de Berga. Venia a dir que no l'afectaven perquè per raó del seu càrrec ja hi comptava. És una actitud prometeica, la seva? Cínica? Una declaració de fortalesa? O potser d'aparent d'indiferència? Personalment, hagués preferit sentir-li dir que sí que se sentia afectat i que reflexionaria sobre el per què d'aquests xiulets. 

Conseller de l'interior: no vull homes de ferro, glaçats, altius, arrogants... Vull que em governin persones properes, càlides, que reconeguin les seves equivocacions o que es deixin interpel·lar pels desacords dels altres. La qualitat humana és el que marca la diferència, no la demostració d'una rigidesa barata. I, sobretot, li demanaria que inverteixi el temps que dedicaria a autojustificar-se a treballar pel bé del país. Perquè... per això no hi ha "peròs" que valguin, Sr. Espadaler.