AGNÈS ARMENGOL I ALTAYÓ. Espigolant d'aquí i d'allà, el tema estrella continua essent avui el de Can Vies. Una actualitat mirada des d'amunt i des d'avall, des de l'esquerra i des de la dreta, ah, i en diagonal, també. Les perspectives són tantes i tan variades que, a hores d'ara, l'origen de les protestes, l'enderrocament d'un centre social okupat al barri de Sants, no sé pas si ja es té massa en compte.
Ens hem acostumat a sentir parlar d'encaputxats vinguts de no sé on, de policia nacional fent nit a Calella, d'uns tinents d'alcaldes que ara reculen i ara amenacen, d'uns mossos d'esquadra que no l'encerten i d'uns veïns mediatitzats que han de suportar els aldarulls una i altra vegada...
I jo, és clar, també vull dir la meva. Us imagineu que faríeu ara mateix si us diguessin que us han tocat 38.000 euros a la loteria o que algú us els ha deixat en herència, així de cop, "sin comerlo ni beberlo"? No sé pas que faríeu, que faria, que faríem: guardar-los, per si les coses es posen pitjor, saldar alguns deutes que no poden esperar, organitzar unes bones vacances ara que s'acosta l'estiu...
El que segurament no faríem és fer un donatiu a l'ajuntament de Barcelona perquè reposi els 38 contenidors cremats la nit passada a al barri de Sants. Diuen que és una de les poques administracions públiques que no està en crisi, d'altra banda.
Doncs pensant en l'ajuntament potser no que no donaríem els 38.000 euros, però... Quantes famílies han menjat d'aquests 38 contenidors directa o indirectament fins abans d'ahir? Què, ens fa fàstic això que dic? Ens regira l'estómac, potser? És el que hi ha. Hi ha persones la vida de les quals depèn dels contenidors d'escombraries de les nostres ciutats i pobles. No hauria de ser així, certament, però és la crua realitat.
Així que el que toca és aturar tanta violència gratuïta -no porta enlloc, només n'engendra més, i és excusa pels qui diuen que aquí hi ha tan mal ambient- i pensar que només per salvar la vida que està en joc en 38 contenidors, ja val la pena canviar el foc del carrer per una espelma a Santa Rita, patrona dels impossibles.
I jo, és clar, també vull dir la meva. Us imagineu que faríeu ara mateix si us diguessin que us han tocat 38.000 euros a la loteria o que algú us els ha deixat en herència, així de cop, "sin comerlo ni beberlo"? No sé pas que faríeu, que faria, que faríem: guardar-los, per si les coses es posen pitjor, saldar alguns deutes que no poden esperar, organitzar unes bones vacances ara que s'acosta l'estiu...
 |
| Foc 4 - Lluís Albert |
Doncs pensant en l'ajuntament potser no que no donaríem els 38.000 euros, però... Quantes famílies han menjat d'aquests 38 contenidors directa o indirectament fins abans d'ahir? Què, ens fa fàstic això que dic? Ens regira l'estómac, potser? És el que hi ha. Hi ha persones la vida de les quals depèn dels contenidors d'escombraries de les nostres ciutats i pobles. No hauria de ser així, certament, però és la crua realitat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada