dijous, 12 de juny del 2014

ELS COLORS DEL CATALÀ A L'ESCOLA

AGNÈS ARMENGOL I ALTAYÓ. Acabo de llegir una targeta que corre per les xarxes en italià, sóc una enamorada d'aquesta llengua, juntament amb la catalana, ja ho sabeu, que diu: Tuti colori de la mia anima. Vols dir, Agnès, que l'ànima té color o colors? 

I això m'ha portat a pensar que una vegada, un dissenyador gràfic, que havia de fer una proposta d'imatge visual per a una institució, ens va preguntar de quin color ens la imaginàvem. Curiós, oi? Però a poc a poc vam anar dient colors amb els quals la identificàvem: el blau intens i el terra lluminós que evocaven el cel i els camps de blat de la Segarra. Així és que les entitats i les ànimes tenen color o colors. I la llengua?

He tingut la sort d'anar moltes vegades a una escola del barri gòtic de Barcelona amb un índex força elevat de procedències diverses. I he sentit parlar el català al Mustafà, la Fatima, el Luís Alberto, la Xiuxiu o la Ishtar. Alguns d'ells han nascut aquí, d'altres van arribar amb els seus pares a la cerca d'un treball per a sobreviure, també hi ha refugiats de guerra. 


I us puc assegurar que cadascun d'ells parla la nostra llengua amb una tonalitat i un color ben diferent. No només perquè la seva pell sigui negra, terrosa, blanca, groguenca..., sinó perquè si fas l'exercici de tancar els ulls i escoltar amb atenció el que diuen i com ho diuen, descobrirà que les paraules es tenyeixen de vermell, de gris o de blau. Us recomano que feu aquesta dinàmica. Pot ser molt enriquidora per als infants i joves i, com no, pels adults. 

Som-hi que hem de tancar el post. I ho farem demanant la intercessió d'un indubtable forjador del català literari: Beat Ramon Llull, pregueu per una escola catalana de qualitat per a tothom. Ah, i si pot ser... plena de colors!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada