CATALUNYA SERÀ INDEPENDENT O NO SERÀ

AGNÈS ARMENGOL I ALTAYÓ. Tenint com a rerefons els coets, el cansament i una mica de xafogor, no em puc resistir de teclejar, ni que sigui uns quants mots, per a dir-vos com us he trobat a faltar. Als amics de fa temps i als de fa tot just uns dies... 

Serà que no puc refiar-me només de les meves pobres forces per a tirar endavant? Serà que la primavera ha deixat pas a l'estiu, però en el meu interior hi ha, com sempre, les típiques resistències al canvi que em creen un xic de malestar i un molt d'inseguretat. I penseu que he superat ja moltes pors en el camí de la vida... Serà que d'aquí a poc m'enfilo als 47 i això em produeix una barreja de recança pel que deixo enrere i de vertigen pel que m'espera?

Déu n'hi do! Avui el que escric té una mena de cadència interna que conjuga la mètrica, la nostàlgia i les ganes d'aventura... I és que acabo d'arribar de Cervera i això explica el que segueix en el següent paràgraf.

Sóc efímera, seré efímera? És clar, no duraràs tota la  vida del món, Agnès. És efímera l'ànsia d'independència? El deler, potser sí. No hi ha mal que cent anys duri, deien els nostres avantpassats, però l'assoliment de la independència, no. Per què? Doncs perquè en els nostres carrers i places és ja quelcom normalitzat. 

I quan una cosa es normalitza passa a formar part de l'humus de les cases, dels camps, del cel, de la marinada. Quina fresca feia ahir a la Plaça Major cerverina mentre gegants, bastoners, trabucaires, gegants, sardanistes, bombollers i gitanes dansaven al so de les gralles i de la banda del conservatori. I l'àliga... Majestuosa, senyora, amb un ball elegant, de passos curts i ben apamats, com els de la nostra Catalunya envers el seu alliberament. 

I, sobretot, és clar, quan palpes que la independència forma part de l'humus de la gent -de grans, petits, autòctons, foranis, pelegrins del camí de Santiago...- llavors és quan pots respirar a fons, tancar els ulls i anar-te'n a descansar, sentint el soroll de traques i l'olor de pólvora, amb el convenciment de que això no hi ha qui ho aturi: Catalunya serà independent o no serà!