AGNÈS ARMENGOL I ALTAYÓ. Ámonos pa España era la frase que corria aquest matí pel Baix Llobregat després de l'anunci de l'abdicació de Juan Carlos de Borbón.
Alguns se n'havien assabentat tot escoltant Radio Teletaxi, "lo nuestro". I, és clar, els deu haver semblat que "algo de lo nuestro" és a punt d'esfumar-se... I tal com estan els ànims per aquestes latituds, la cambrera d'una granja li deia a un taxista, mentre es prenia el cafè: Ámonos pa España, Manolo", i deixa't estar d'històries.
No penso opinar sobre el fins ara rei Juan Carlos, hi ha un bon grapat d'espanyols que volen passar pàgina. Hi ha els qui diuen que s'hauria de votar monarquia si, monarquia no. Allà ells, no és ja la nostra guerra. Crec que els reis i les reines són espècies en extinció perquè els contes de "Sisí emperatriz" fa temps que són això, contes.
La vida és dura i la realitat del que suposa tenir un rei està més que descrita des de fa milers d'anys: prendrà els nostres fills perquè facin les seves guerres, els farà esclaus; també prendrà les nostres filles perquè el serveixin al seu caprici; i els nostres béns, prendrà els nostres millors camps, els nostres estalvis per a donar-los als seus gendres corruptes i sense escrúpols...
A més, com deia el savi, Vanitat i més vanitat, tot és efímer, tot és en va. Així és que, ara més que mai, som cridats a viure la serenitat del present. Nosaltres no en volem de reis. I, si algú els enyorava, sempre poden creuar la frontera, com el Manolo.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada