dijous, 19 de juny del 2014

4 NEURÒTICS + 1

AGNÈS ARMENGOL I ALTAYÓEncara que no sigui massa ortodoxa en el títol del meu post d'avui, segons les regles periodístiques que em van ensenyar a l'Autònoma, és l'expressió que m'ha semblat més adequada.

De fet, el titular me l'ha servit en safata l'expresident del congrés, José Bono, segons el qual "la secessió de Catalunya només interessa a quatre neuròtics". No sé jo si ell es compta entre aquests quatre: donat que en parla, una mica interessat hi deu estar. Però, per si de cas, n'he afegit aquest + 1. Perquè sempre hi pot haver algú que s'afegeixi a aquesta mena de neurosi col.lectiva que és voler una Catalunya independent.


No sé de quin tipus de malaltia estaríem parlant. Hauríem d'acudir als especialistes. El que sí sé és que jo la pateixo, si és que ser independentista és formar part de l'univers neuròtic. D'una mena, d'altra banda, perquè mira que estem ben envoltats de neuròtics espanyols entestats a mantenir una Espanya de ciència ficció unida per no se què -la inviolable constitució del 75-, ni no sé qui -els reis del retoc estètic i de la rigidesa ofensiva-. 

Potser el més raonable, si en qüestió de bogeries es pot parlar de raonabilitat... Repeteixo, potser el més raonable seria fundar un grup de neuròtics anònims, disposats a rehabilitar-se de la neurosi del 4 + 1. La podríem batejar amb aquest nom. S'haurien de trobar als locals d'algun partit unionista i fer el mea culpa rigorós per les seves ànsies de secessió. Això sí: el seu objectiu seria la rehabilitació dels neuròtics espanyolistes. Ho aconseguirien? Semblaria gairebé una missió impossible... o no?

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada