dimecres, 21 de maig de 2014

VOLDRIA SER PITONISSA PER UN DIA

AGNÉS ARMENGOL I ALTAYÓ. No tenc gens d'odi a aquest d'El Mundo. Em defens amb el llenguatge. Ens acusen d'odiar i són ells que odien. No els odii. Simplement els plant cara. Magnífiques paraules de Jaume Sastre per a referir-se a l'article de Ramon Piña en el qual manifesta que s'alegraria de la mort de Sastre i dels samarretes verdes.

Xapó, Jaume! És el més colpidor que he escoltat en molt de temps. I ara sóc jo la que em quedo perplexa, bocabadada, sense paraules, amb un silenci habitat per aquella serenitat del present, de la qual, per cert, fa dies que no us en parlo. La serenitat del que diu i fa el que creu que ha de dir i ha de fer sense brandar l'espasa de la difamació, la calúmnia i l'enveja, sobretot l'enveja que devora per dintre i enlletgeix per fora.

Ara sí que n'estic plenament convençuda: aquest sistema que ens hem muntat està ferit de mort. És qüestió de temps que caigui. Quan li queda? És el que no sé. Ja m'agradaria ja sé una pitonissa amb una gran bola màgica per a poder predir el que s'ha d'esdevenir...

Per cert, no em digueu que per esbrinar la raó d'avui necessiteu ser endevins. Simplement aquesta: que la nostra llengua catalana sigui coneguda, parlada i estimada a Catalunya i als Països catalans, sense que estigui a mercè dels exabruptes bàrbars dels qui odien a mort els qui es defensen amb el llenguatge.