Ens trobem en una situació crítica pel que fa a la consulta i al procés d'independència en si mateix. Ens convenen tres actituds fonamentals per a seguir endavant "y no morir en el intento": sinceritat, lucidesa i... una molt bona dosi de creativitat.
Em disposo a començar una sèrie de reflexions, una mica a l'estil d'altres ocasions. Les faig a títol personal. No estic a les ordres de cap partit polític. Em considero, en aquest sentit, lliure d'expressar el que veig, conec, crec i estimo. Una mica com el colom del meu perfil. Sóc conscient dels meus prejudicis i manies, això també és veritat, perquè la neutralitat o l'objectivitat no existeixen. N'estic més que convençuda.
En aquest sentit, la meva intenció no és convertir ningú, sinó oferir allò que penso. Per a mi és un exercici tan terapèutic escriure una estona cada dia. És una mena de superació de mi mateixa i en un terreny tan diferent al de la meva rutina diària. Si sabéssiu... I potser sabeu més del que jo em penso, oi?
En aquest sentit, la meva intenció no és convertir ningú, sinó oferir allò que penso. Per a mi és un exercici tan terapèutic escriure una estona cada dia. És una mena de superació de mi mateixa i en un terreny tan diferent al de la meva rutina diària. Si sabéssiu... I potser sabeu més del que jo em penso, oi?
Gràcies per la paciència, per la lectura, pels comentaris, pels silencis, pels crits. Em fan molt de bé, em fan sentir viva. I ja sabeu que la vida, encara que els núvols l'assetgin, è piu bella di quello che possiamo imagginare. È bellissima. S'entén bé.
En dues paraules: m'estic refundant. Quelcom que potser hauria de fer el procés pel dret a decidir: refundar-se. Una opció que no descartaria pas.
En dues paraules: m'estic refundant. Quelcom que potser hauria de fer el procés pel dret a decidir: refundar-se. Una opció que no descartaria pas.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada