La segona pista d'aquest agosarament que reclama la situació política i social que estem vivint és evitar haver de sentir una vergonya infinita per provocar situacions de violència i de mort inútils que per això mateix causen una repugnància sense mesura.
És això el que ens espera si algun dia volem creuar les fronteres d'una Espanya que tiroteja les ganes dels qui volen tenir una vida millor -ara no ens pronunciem sobre què vol dir millor- o, pitjor encara, que condemna a mort els drets humans més elementals?
I la meva consciència plora a mars... Suggerent aquarel.la, per cert.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada