Aquesta nit ja tinc el títol de la meva publicació i no és el més habitual. Normalment el poso al final, però com que volia escriure sobre l'afer Maragall he pensat que estaria bé recordar l'encapçalament del documental que va protagonitzar en Pasqual a propòsit del seu alzeimer.
Més enllà de simpaties i complicitats, va ser durant molts anys alcalde de la meva ciutat, voldria destacar que si alguna cosa tenen en comú aquests dos germans, l'Ernest i el Pasqual, a més de formar part de la mateixa família i durant molts anys del mateix partit, és la llibertat. Però no la llibertat en teoria, en abstracte, sinó la llibertat pràctica de decidir en cada moment sota quina samarreta política volien i volen jugar el partit de la vida.
 |
| De la sèrie Aquarel.les de bicicletes 2012 |
Són persones lliures, amb les quals podem o no compartir idees i projectes, però no podem negar l'evidència: són lliures, fins i tot en la malaltia. I això no té preu, o sí, el preu d'usar les seves paraules i els seus gestos en benefici, o millor dit, en detriment, en aquest cas, d'altres polítics.
No sé si a hores d'ara en Pasqual recordarà el míting del seu germà Ernest, tampoc sé si és capaç de repetir la sèrie "bicicleta, cullera, poma". El que sí endevino és que, amb aquella rialla que el caracteritza, demà mateix s'entossudirà a voler fer costat el seu germà un cop més. I aquesta decisió lliure l'ennobleix i molt.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada