dilluns, 28 d’abril del 2014

VULL SER ALTERNATIVA: CALMA

Aquesta nit no us parlaré del Pere Navarro, ni de la senyora que el va agredir, ni de la Pilar Rahola que diu que fa petonets quan li peguen, ni del funeral del Tito, ni del plàtan que li van llençar a l'Alves, ni... Ni de la Constitució catalana que estan redactant... Perquè de tot això i més en va tothom i arreu ple.

No. Vull ser alternativa, almenys una mica. I de què us parlaré? Doncs de la calma. De la calma? T'has tornat boja? T'ha entrat una mena de delirium tremens que t'ha deixat "cao"? Doncs sí i no! O millor dit sí+sí. En què estaria jo pensant.

Us recordeu d'aquella cançó que cantàvem als campaments: "Perduts en la immensa mar blava, les mans al timó de la nau". Doncs crec que ara travessem per aquesta etapa del viatge cap a Itaca. Anem esmaperduts en la immensitat d'un oceà ple de pirates, de cants de sirena, d'illes inhòspites, de nàufrags tocats de l'ala. Això sí, pretesament amb les mans al timó de la nau.


Perquè la tàctica de l'enemic és fer-nos trontollar i arrabassar-nos el timó de la vida i de la pàtria. I com va dir un savi que entenia molt d'aquestes coses: en tiempo de desolación no hacer mudanzaPer això, ara, més que mai, per arribar a fer la consulta se'ns demana calma, fermesa i serenitat. Més que raons, uns bons flotadors per arribar a port, no?

Per cert, l'estrofa del cant acabava: "sols penso tornar al teu costat". Què romàntic, oi?

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada