dissabte, 5 d’abril del 2014

LA VIDA ÉS DURA

No hi ha punt de restauració del sistema. Ens ho ha dit avui la Carme Forcadell. No hi ha punt de retorn. Suposo que vol dir que no podem tornar a la situació actual. Estem vivint per això moments últims, d'aquests que de la mateixa manera, amb les mateixes circumstàncies ja no es repetiran mai més.

I això em fa una mica de por, us sóc sincera. Deixar certes seguretats sempre fa recança. Tornar a començar fa mandra. És un risc, una aventura. El dolor de morir és goig de néixer.

Si us hagués de parlar de la meva vida també diria que passo per un d'aquests últims moments en el qual no hi ha punt de retorn. Tot i així no puc deixar de preguntar-me sobre les meves arrels. Crec que és ben lícit i necessari perquè no parteixo de zero. Com el nostre país. 

No venim del no-res, no som fruit de l'atzar. Entenc que tot això és discutible. És el que m'ha vingut al cap i que consti que avui m'havia proposat anar a dormir d'hora perquè em ronda un refredat. 

Acabo. Parafrasejant una frase evangèlica podríem dir que tothom que té posada la mà a l'arada i mirar enrere no és apte per al nou país que s'albira. Paraules dures, com la vida es dura.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada