He compartit, he projectat, he somniat, m'he queixat i m'he retratat. A partir d'ara seguiré retratant-me, queixant-me, somniant, projectant i compartint... Però avui, quan l'hostessa m'ha recordat que havia de plegar la tauleta perquè érem a punt d'enlairar-nos i jo havia perdut el mon de vista, m'ha passat quelcom extraordinari.
I és que he trobat el quid de la qüestió, el centre de la terra, l'arca perduda, o, millor, el tresor més preuat.. 329 raons per a poder fer la consulta? 500? 10?
La millor raó som nosaltres: la Pilar, el Jordi, l'Anna, el Quim, la Rosamary, el Quico, la Rosa, el Ramon... I tants i tants d'altres, coneguts, anònims, normals, palpables, reals.
I nosaltres som nosaltres, com diu la cançó, i sabem la veritat. Demà més. Per cert, com m'inspira això de tornar a casa. Acabo d’arribar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada