També vull ser SERENA. Amb una serenitat feta de pau i mansuetud, que no vol dir resignació ni un anar fent monòton i sense rumb. Amb una serenitat plena d'una joia interna que ningú no em podrà prendre, per més adverses que siguin les circumstàncies que em toquin viure.
Ja sabeu que de tant en tant m'agrada parlar de viure la serenitat del present, com ho va fer Etty Hillesum, una jove jueva que va morir en un camp de concentració. La van denigrar, asfixiar a la càmara de gas, però no van poder matar el seu esperit, la seva ànima, el seu interior -podeu triar, segons les vostres creences-.
Vull tenir aquella mateixa serenor de qui afirmava que la "vida era bella", enmig de la mort i la violència. Llegint el seu diari personal he descobert el per què del títol de la pel.lícula i el per què d'una bellesa que transcendeix tota lletgesa i horror.
I és que des de la vivència de la serenitat del present, l'anhel de construir el nostre futur com a poble, és bell, molt bell, preciós, esplèndid. No en dubteu pas!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada