Segueixo amb la idea d'humanitzar el país. I més remirant ara les publicacions i els posts dels diversos grups. Sembla que els ànims estan molt exaltats.
Desqualificar de mala manera, insultar i amenaçar no porta enlloc i demostra una tarannà violent que jo, francament, no comparteixo. Més encara, denuncio. I no m'apunto a aquesta mena de reivindicacions fetes de mala manera. No per cridar més aconseguirem allò que volem.
M'apunto a refer la persona, realment malmesa per la crisi, la incomprensió i el sense sentit des de l'humanisme de l'amor. Utòpica? Segurament. Somniadora? Una mica també.
No tinc massa ganes de pensar més, vinc d'una reunió i estic cansada de cap. No de cor, això no. Avui les dues últimes línies les dedico a tots aquells artistes, la gran majoria, catalans, que m'ajuden a expressar el que sento amb les seves obres d'art. Gràcies! La bellesa i l'elegància són dues bones maneres d'humanitzar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada