Quan ja no queda... Només recordo aquests mots del llarg missatge d'un cartell escrit a mà que una parella jove tenia arran dels genolls en el passadís que porta al metro d'una de les entrades de Plaça Catalunya.
No queda... No els queda menjar? No els queda on anar a demanar una feina, un lloc per viure? Crec que amor sí que els quedava perquè estaven ben abraçats i repenjats l'un amb l'altre tot mirant-se. Potser perquè mirar els peus dels qui passàvem amb presses pel davant era massa vergonyós.
I és que la vergonya que sento de pertànyer a un estat que és incapaç de generar expectatives de futur per als joves crec que una molt bona raó per a fer la consulta.
Potser és una mica egoista, això que diré, però no vull passar més la vergonya de no saber cap a on mirar quan caminant pels passadissos del metro em trobi amb algú, jove o gran, amb un rètol escrit a mà com aquest: TINC GANA.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada