dimecres, 26 de març del 2014

I SI ENS DEIXEM DE MIRAR EL MELIC

Després d'una jornada de treball especialment intensa, em vull relaxar una mica. I escriure aquestes ratlles m'ajuda a desconnectar. Almenys a no mirar-me tant el melic.

I què us explicaré avui? Us diré que hi ha persones a la nostra terra que se sacrifiquen pels altres. O millor, en la línia de l'altre dia, que s'embruten pels altres. Avui he conegut el cas de dues famílies de dues localitats ben diferents que es fan càrrec del menjador escolar d'uns companys de classe dels seus fills i que volen mantenir l'anonimat.

Aquesta actitud m'ha arribat molt endins. És això significatiu per a la causa catalana? Doncs no ho sé. Només ser que mai ningú no els triarà com a catalans de l'any, però que amb el seu gest senzill, desapercebut ajuden a altres catalans a tirar endavant. 

I això és fer país. Un país solidari, amb amplitud de mires. I ara que me n'adono: deixar de mirar-se el melic pot ser una altra bona raó per a fer la consulta, oi?

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada