La raó d'aquest matí -continuo recuperant les endarrerides- pot xocar d'entrada: EMBRUTAR-SE. També podríem dir "pringar-se", encara que la paraula sigui més heterodoxa des del punt de vista lingüístic. De manera fina, ja ens ha sortit moltes vegades. Potser l'expressió més adequada seria la d'implicar-se.
Però EMBRUTAR-SE té unes connotacions diferents i més compromeses, m'atreviria a dir. Perquè ens podem implicar des de l'escenari, des del faristol, des dels mitjans de comunicació, des del face... Des d'una certa distància, en definitiva. Però si trepitgem les cantonades dels nostres carrers, a voltes plenes de gent que demana, o si baixem als camins plens de fang amb el que això suposa de brutícia, de pudor, de suor que fa tirar enrera... Des de la proximitat, vull dir, les coses canvien radicalment.
Crec que ens hem d'embrutar amb i per Catalunya fins a empastifar-nos la pell i l'ànima, tot i que per alguns siguem uns "pringats" amb olor de consulta.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada