L'acostament a l'altre no és sempre fàcil. Ho sabem prou. Ho sé prou. I més si ets una mica tímida, com jo. Però val la pena voler mirar d'una altra manera.
A voltes tinc la impressió que als catalans no ens miren amb bons ulls. I no crec que sigui qüestió de manies això que dic. Ho he experimentat. I és clar jo no puc pretendre canviar els altres. Però sí que puc canviar la meva mirada. I encara que a vegades em senti ferida per la incomprensió i la impotència, sempre puc mirar amb senzillesa i veritat. Visca la mirada que no jutja!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada