RECOMENÇAR

Començar o recomençar. Perquè certament no partim del no-res, sinó d'una història una i altra vegada interrompuda, això sí. Però una història de poble, al cap i a la fi. I això és més important del que ens pot semblar.

Ja sabeu que m'agrada citar de tant en tant algun llibre bíblic i des que vaig veure a la Teresa Forcades davant d'una multitud de persones de creences diverses, m'imagino, explicar que hem posat el sistema capitalista en un pedestal com els israelites al desert es van fer el vedell d'or, doncs encara em sento més motivada a fer-ho. Doncs bé, al que vaig. 

Hi ha un llibre a l'Antic Testament preciós que porta per nom el d'una dona Ruth. I tan de bo aconseguíssim contagiar el mateix amor a la pàtria catalana a autòctons i nouvinguts com ho va fer la sogra d'aquesta Ruth envers el poble escollit per Déu. Un amor contagiat que posada Ruth en la disjuntiva de tornar al seu país o anar-se'n amb la sogra vers la terra promesa, escull la segona opció pronunciant aquestes paraules que podríem fer nostres: "On vagis tu, vull venir-hi jo; on visquis tu, vull viure-hi jo. El teu poble serà el meu poble, el teu Déu serà el meu Déu. On moris tu, allí moriré jo i allí seré enterrada. Només la mort ens podrà separar" (Rt 1, 16-17).