dimarts, 31 de desembre de 2013

ANY NOU

L'esterilitat no va amb nosaltres els catalans. En canvi, donar bons fruits, sí. Com els fruits saborosos d'en Josep Carner, poeta per excel.lència del noucentisme. Fruits de pau, d'entesa, d'entusiasme, de creixement, de vida nova i renovada...

Avui acomiadem un any i en donem la benvinguda a un de nou que no sabem com serà. I m'ha semblat oportú fer-ho amb uns versos del mateix Carner dedicats a l'any nou: 


¿Qui sap el que vindrà i el que em deserta?
Nou any és nou engany; en vida incerta,
jo sóc una ombra que s’esmuny de frau.

Oh Veritat, tu sola coronada
ben al dellà dels tombs de l’estelada!
Sigues-me llei i certitud i pau.

dilluns, 30 de desembre de 2013

UNA CONSULTA PER A MILLORAR RELACIONS

Doncs, ja hi som! Demà és avui. I precisament avui retorno a l'objectiu principal d'aquest facebook i de la pàgina amb les qual us torno a donar la llauna perquè digueu que us agrada una i altra vegada. El recordo: donar raons per a poder fer la consulta.

Cada vegada estic més convençuda que una molt boníssima raó seria millorar les relacions amb els països veïns, especialment amb Espanya. Perquè des del bon veïnatge crec que ens podem entendre més i millor que ara. Només per això val la pena que puguem decidir si volem millorar aquestes relacions o bé volem perpetuar i atiar odis estèrils que no porten enlloc.

Parlant de veïnats, la foto d'avui retrata el meu barri. Una altra pista, per cert.

diumenge, 29 de desembre de 2013

DEMÀ MÉS

I és que al cap i a la fi, tot passa per amor o per desamor. Tan de bo sigui jo portadora d'amor. Ah, ja veieu que vaig desvetllant algun petit secret. Sóc una dona, doncs sí, i molt feliç de ser-ho. Una dona que voldria estimar sempre més i millor, una dona que voldria estimar sempre i en tot.

Per això crec que estimar la terra, la llengua, les tradicions, les nostres maneres de fer no és dividir sinó sumar. Per diverses qüestions, m'ha tocat viure amb persones de diferents països, i molt diferents, creieu-me i... Em sembla que avui ho deixo aquí perquè ja he parlat massa. Demà... més.

dissabte, 28 de desembre de 2013

ENAMORATS DE LA NOSTRA TERRA

Apassionant, si! I només ens mou allò que ens enamora. Per això faig meves les paraules d'una pregària que m'agrada molt i que podem aplicar al nostre moment. 

Allò del que estiguis enamorat, el que t'arrabassi la imaginació, ho afectarà tot. Determinarà el que et faci llevar al matí, el que facis amb els teus capvespres, com passis els caps de setmana, el que llegeixis, a qui coneguis; el que et trenqui el cor i el que et deixi bocabadat amb alegria i agraïment. Enamora't, resta enamorat, i això ho decidirà tot.
L'enamorament per la nostra terra ho decidirà tot, oi?

divendres, 27 de desembre de 2013

REDREÇAMENT INCANSABLE

Del tot i per sempre. Ahir comentàvem a casa el concert de Nadal, preciós, al Palau de la música, i intentàvem explicar a unes companyes d'altres països com la nostra és una història en la qual a cada fracàs, pèrdua, derrota... en segueix un redreçament incansable.


Nosaltres som capaços de donar-nos del tot i per sempre, passi el que passi, a les verdes i a les madures. És la nostra idiosincràcia, ho portem en la nostra genètica. A voltes, ens desanimem però desseguida hi ha algun dels nostres que ens urgeix a continuar per això el moment actual és apassionant.

dijous, 26 de desembre de 2013

CRISTIANA I CATALANA DE CAP A PEUS

El cel d'avui, festa del màrtir Sant Esteve, és ben blau. Celebrem una festa molt arrelada al nostre poble, la d'un màrtir de la fe, servidor dels pobres del seu temps, apedregat per confessar la seva fe en Jesucrist.

Aquesta festivitat només se celebra a Catalunya. Pot ser aquesta una raó per a la consulta? Seria una qüestió anecdotària, segurament. Però sí que vull dir ben alt, sense avergonyir-me'n, com Esteve: Que sóc cristiana i catalana de soca-rel, de cap a peus, del tot i per sempre.

dimecres, 25 de desembre de 2013

LA DONA DEL MEU PAÍS

Per Nadal, què millor que un fragment del poema de Nadal de Josep Maria de Segarra, del cant III. Identifiquem-nos amb "la dona del meu país": 

Quina dona del meu país,
amb aire amorós i enyoradís,
vestida de sarja i esclop,
però amb una veu molt clara,
va cantar per primer cop
la cançó del Noi de la Mare?
Jo em penso que era de feixes foranes,
d’aquelles que van dur l’arada al puny,
avesada a sentir les campanes
una mica de lluny;
avesada a sentir el cop que pega
la destral que esmussa el fil;
i el cucut llaminer, que gemega
la segona quinzena d’abril.
Una planta de bona figura,
i una cabellera sense desgavell;
i a la pell de la galta la pintura
del préssec novell.
Tres passades de verd de fageda
li mantenien un to d’aigua als ulls.
Per les coses dels altres muda i freda,
gens envejosa dels graners curulls!
I aquesta dona del meu país,
sense cap esverament,
va trencar el seu viure gris
amb les estrelles d’un infantament...
I es va lliurar del pes
i va tenir el seu fill, sens cridar massa,
com les ovelles que no saben res
d’aquell misteri tan estrany que els passa.
I estava tan contenta del fill seu,
que per fer-lo somriure crida i malda,
i com si contemplés el fill de Déu
se'l mirava adormit a la falda.
I mentre que sospira, violenta,
per la finestra, guarnida de gel,
va entrar una mena d’alosa lluenta
que deuria venir del fons del cel.

dimarts, 24 de desembre de 2013

NADAL: L'altre i L'ALTRE

I qui és l'altre? Doncs és aquell diferent de mi. Sí, diferent d'idees, de creences, de sentiments, de passions, d'angoixes, de dolors... I l'altre és també el que s'escriu en majúscules: l'ALTRE. 


Ja veieu, ara que som a les portes del Nadal no puc deixar de ser qui sóc: enamorada d'aquest ALTRE en lletres grans, el que va nèixer en un pessebre i va donar la vida per mi, que m'estima i que em fa i ens fa costat com a poble perquè té tatuat en el seu cor el meu nom, els nostres noms, el nom de la nostra pàtria: CATALUNYA. 

BON NADAL A TOTS!!!

dilluns, 23 de desembre de 2013

OBRIM LES PORTES DEL NOSTRE COR

Diuen que l'esperança és l'últim que es perd. Per això, ens entossudim a demanar que se'ns deixi expressar el dret a decidir. A voltes, però, el desànim per la situació crítica que vivim ens paralitza i ens fa tirar la tovallola. 


Lluny de nosaltres la por, no és pas una bona consellera. Sí que ho són la prudència, la creativitat, la tenacitat i sobretot lluitar perquè el trosset petit del món que és el nostre país es transformi. I això només pot passar si som capaços d'obrir les portes del nostre cor per anar a trobar l'altre.

diumenge, 22 de desembre de 2013

UNA PAU FRUIT DE LA JUSTÍCIA

Potser en dir "tan si es vol com si no es vol", hom pensa és que aquests volen aconseguir el seu propòsit per la força? I no, per la força de la violència no ho volem. Potser sí per la força de la convicció, del respecte, del diàleg....

I sobretot per la força de la PAU. Una pau fruit de la justícia, no pas de l'anar fent, de l'anar passant, de l'anar vegetant. Diguem-ho en positiu: volem construir un país, el nostre. Aquesta és la nostra ferma esperança.

dissabte, 21 de desembre de 2013

SOM I SEREM GENT CATALANA

Per què s'hauria de reconèixer la nostra dignitat? Com a persones perquè és un dret fonamental, com a poble perquè ens aglutina, ens dóna una identitat que res ni ningú ens podrà prendre.


La identitat és allò que ens defineix, allò que ens fa ser como som, que ens fa reconeixe'ns amb uns trets característics, que ens fa sentir família, que ens dóna sentit de pertinença a una terra, a una pàtria, a uns costums, a una tradició, a una llengua. I és que som i serem gent catalana tant si es vol com si no es vol.

divendres, 20 de desembre de 2013

DIGNES I SOLIDARIS

La solidaritat és una paraula gastada, malauradament, però és pel nostre poble un mot viu, ben viu. Davant la situació crítica que travessen moltes persones, moltes d'altres no escatimen esforços per a posar el seu granet de sorra -un paquet de llegums, una ampolla d'oli- per a pal.liar, ni que sigui momentàniament, carències bàsiques en alimentació.



I és que volem ser un país solidari i humà disposat a sortir al carrer i cridar ben fort, ben alt, que ja n'hi ha prou d'expoliar béns, que ja n'hi ha prou de fer diferències, que ja n'hi ha prou de ser menyspreats. Dit en positiu: volem que la nostra dignitat sigui reconeguda.

dijous, 19 de desembre de 2013

ESBRINAR PER A CONSTRUIR

La imatge del tren complementa la del camí. El tren té capacitat per a molts viatgers diferents: d'ideologies diferents, procedències diferents, creences diferents... Però tots tenen quelcom en comú: un trajecte, un itinerari, un projecte.



Heus aquí una altra raó per a la consulta: esbrinar amb la nostra participació lliure i democràtica si, malgrat les diferències d'idees, de provinences i de credos som capaços de construir l'estat català del futur des del respecte, la transparència i la solidaritat.

dimecres, 18 de desembre de 2013

AVANÇAR JUNTS: UNA CRIDA

Nosaltres era el mot de la meva darrera reflexió. "Nosaltres" evoca grup, comunió, projecte comú... Consciència de poble. Com deia la cançó: "i nosaltres som nosaltres..."

Avançar JUNTS amb un PROJECTE COMÚ per arribar a ser reconeguts com a ESTAT. Aquestes podrien ser les fites del nostre CAMÍ, des de la MÀ ESTESA a sensibilitats diferents però que poden sumar, des del COR OBERT que estima i es fa solidari i s'atansa als qui més pateixen, als qui no arriben a final de mes, als qui dormen al carrer, als qui fan d'artistes al metro o al tren.

dimarts, 17 de desembre de 2013

ESTIMAR SEMPRE I EN TOT

Si ahir em referia al camí, i acabava esmentant la mà estesa i el cor obert, m'agradaria reprendre aquestes dues imatges perquè crec que ens defineixen molt bé.

La mà estesa per a treballar, sortir endavant, però també per a consolar, acaronar i eixugar les llàgrimes de tant sofriment com ha viscut el nostre poble al llarg de la seva història: guerres de successió, fams, sequeres...


El cor obert per aprendre i estimar. Aprendre a ser persones despertes, audaces, assenyades... Estimar molt, amb tota l'anima, amb totes les forces. I estimar també el que és diferent, el que no pensa com nosaltres, el qui no prega com nosaltres...


dilluns, 16 de desembre de 2013

MÀ ESTESA, COR OBERT

Comencem aquest camí cap a la consulta del 9 de novembre de 2014. D'aquí el nom de 329. Són els dies que hi falten. 

I parlant de camí, precisament la primera de les raons per a poder fer la consulta és aquesta: Més important que la meta és el camí. Per què? Perquè el mot camí evoca un procés, quelcom que es va fent, que es va madurant, que es va teixint. 


I nosaltres, com a poble, ens anem fent, anem madurant, volem teixir la nostra pròpia història des de la pau, la justícia i l'amor. Sense rancúnies, sense odis, sense passar factura a ningú. Des de la positivitat. Amb la mà estesa. Amb el cor obert.